Persistir és guanyar

Léalo en español 1. L’ACCEPTACIÓ DE LA DERROTA. A la columna de la setmana passada vaig aprofitar un esdeveniment històric per parlar metafòricament de la divisió d’opinions entre els independentistes d’ara. Avui seré més directe, perquè la divisió independentista és cada vegada més gran i ja no afecta tan sols els partits organitzadors de l’1-O. Les derrotes mal païdes tenen això, que provoquen enfrontaments caïnites i fractures doloroses. Ja sé que alguns lectors arrufaran el nas perquè m’atreveixo a escriure que el Procés va acabar en derrota, sobretot després del judici als dirigents de l’1-O que es van quedar a Barcelona i els … Continua la lectura de Persistir és guanyar

I si Trias torna

Léalo en español Diuen, diuen, que els de Junts volen presentar l’exalcalde Xavier Trias com a candidat en les eleccions municipals de l’any vinent. Des de la renúncia d’Elsa Artadi, el partit independentista va a la deriva. Si exceptuem la popularitat de Ferran Mascarell i Neus Munté, que la tenen més pel passat que acumulen que no pas pel present, la resta de regidors de Junts són poc o gens coneguts, malgrat que fa anys que ho són. També és veritat que la majoria dels mortals seria incapaç de recordar el nom de cap regidor, sigui del partit que sigui, perquè els … Continua la lectura de I si Trias torna

L’ANC i l’acció directa

Léalo en español Abans del 9-N, Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’ANC, es va equivocar en exigir d’una manera exagerada i desconfiada que el president Mas “posés” les urnes. Crec que la mateixa Forcadell avui dia es penedeix d’aquelles pressions, que invitaven a la pressa i posaven en dubte la voluntat real del Govern de convocar la consulta del 9-N, que finalment va tenir lloc. La repressió de l’Estat ha demostrat fins a quin punt el Govern estava “implicat” en l’organització d’aquella consulta. Elisenda Paluzie torna ara a fer de Forcadell sense pensar que potser comet el mateix error que … Continua la lectura de L’ANC i l’acció directa

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

Ha començat el segle XXI a Catalunya

Léalo en espanyol El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada extraordinària. Suposo que podríem dir que ha estat històrica, atès el nerviosisme dels portaveus de l’oposició, que han intentat transmetre la idea que la majoria sobiranista ha conculcat els drets dels diputats. Era evident que tard o d’hora arribaria el dia que el filibusterisme faria acte de presència a la cambra catalana. El primer a disparar ha estat Joan Coscubiela, que ha fet un discurs agressiu, a la madrilenya, tremendista, molt del gust del PP de Rajoy. Ell s’ha vantat d’aquesta coincidència, però la realitat és que les seves … Continua la lectura de Ha començat el segle XXI a Catalunya

La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

El “proceso” concluye ya

En un debate reciente organizado en Madrid por la delegación de la Generalitat, Juan Carlos Monedero, el primer dirigente de Podemos que se vio obligado a dimitir por sus irregularidades con Hacienda, insistió otra vez en la tesis, que procede del PP, de que el soberanismo de Artur Mas es sólo una mera tapadera para ocultar la corrupción. ¡Qué ciegos que están en Madrid!   Su ceguera les impide ver lo que está ocurriendo de verdad en Cataluña. El sobiranismo catalán es el 15-M español, aunque el podemita Monedero no lo quiera reconocer. Una revuelta, eso sí, que a menudo es … Continua la lectura de El “proceso” concluye ya

Contra el curt termini

L’any 2014, Jo Guldi i David Armitage van publicar, en anglès, el llibre The History Manifesto, el qual arrenca amb una contundent afirmació que n’evoca una altra que vostès segur que recordaran: “Un fantasma recorre la nostra època: el fantasma del curt termini.” El llibre és una reivindicació apassionada de la història com a disciplina que estudia fenòmens de gran abast en el marc de la longue durée. De fet, els autors d’aquest llibre reclamen que els historiadors retornin a la llarga durada per interpretar els canvis de tota mena que s’estan produint al món per no deixar-se portar per la interpretació, … Continua la lectura de Contra el curt termini