L’ANC i l’acció directa

Léalo en español Abans del 9-N, Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’ANC, es va equivocar en exigir d’una manera exagerada i desconfiada que el president Mas “posés” les urnes. Crec que la mateixa Forcadell avui dia es penedeix d’aquelles pressions, que invitaven a la pressa i posaven en dubte la voluntat real del Govern de convocar la consulta del 9-N, que finalment va tenir lloc. La repressió de l’Estat ha demostrat fins a quin punt el Govern estava “implicat” en l’organització d’aquella consulta. Elisenda Paluzie torna ara a fer de Forcadell sense pensar que potser comet el mateix error que … Continua la lectura de L’ANC i l’acció directa

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

Ha començat el segle XXI a Catalunya

Léalo en espanyol El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada extraordinària. Suposo que podríem dir que ha estat històrica, atès el nerviosisme dels portaveus de l’oposició, que han intentat transmetre la idea que la majoria sobiranista ha conculcat els drets dels diputats. Era evident que tard o d’hora arribaria el dia que el filibusterisme faria acte de presència a la cambra catalana. El primer a disparar ha estat Joan Coscubiela, que ha fet un discurs agressiu, a la madrilenya, tremendista, molt del gust del PP de Rajoy. Ell s’ha vantat d’aquesta coincidència, però la realitat és que les seves … Continua la lectura de Ha començat el segle XXI a Catalunya

La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

El “proceso” concluye ya

En un debate reciente organizado en Madrid por la delegación de la Generalitat, Juan Carlos Monedero, el primer dirigente de Podemos que se vio obligado a dimitir por sus irregularidades con Hacienda, insistió otra vez en la tesis, que procede del PP, de que el soberanismo de Artur Mas es sólo una mera tapadera para ocultar la corrupción. ¡Qué ciegos que están en Madrid!   Su ceguera les impide ver lo que está ocurriendo de verdad en Cataluña. El sobiranismo catalán es el 15-M español, aunque el podemita Monedero no lo quiera reconocer. Una revuelta, eso sí, que a menudo es … Continua la lectura de El “proceso” concluye ya

Contra el curt termini

L’any 2014, Jo Guldi i David Armitage van publicar, en anglès, el llibre The History Manifesto, el qual arrenca amb una contundent afirmació que n’evoca una altra que vostès segur que recordaran: “Un fantasma recorre la nostra època: el fantasma del curt termini.” El llibre és una reivindicació apassionada de la història com a disciplina que estudia fenòmens de gran abast en el marc de la longue durée. De fet, els autors d’aquest llibre reclamen que els historiadors retornin a la llarga durada per interpretar els canvis de tota mena que s’estan produint al món per no deixar-se portar per la interpretació, … Continua la lectura de Contra el curt termini

Justícia i postveritat

Léalo en español Hannah Arendt va escriure un parell d’assajos sobre la relació entre la veritat i la política. L’editorial Página Indómita acaba de publicar-los de nou sota el títol Verdad y mentira en política. Són dos assajos clàssics, el primer, escrit als anys seixanta, inspirat per les reaccions al seu controvertit llibre Eichmann a Jerusalem, està dedicat a la veritat, i el segon, redactat a començaments dels setanta, va ser motivat per la publicació dels Papers del Pentàgon sobre la implicació dels EUA a Vietnam i se centra en la mentida. Arendt desconfiava del paper de la veritat en … Continua la lectura de Justícia i postveritat

El 9-N: visto para sentencia

El juicio por el 9-N ha durado apenas una semana. El alegato final del fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, ha puesto de manifiesto hasta qué punto está contaminada la justicia española. A pesar de su insistencia en querer demostrar que este juicio no tenía un carácter político, va y después él mismo dice que lo “que ha pasado ha sido una ruptura de las reglas del juego democrático que todos nos hemos dado”. ¿De qué está hablando, este señor, cuando afirma que vivimos en un sistema que garantiza cualquier opción política y democrática si exige la condena de quienes promovieron votar libremente? … Continua la lectura de El 9-N: visto para sentencia

L’Espanya antidemocràtica

Dimecres passat, el president Carles Puigdemont va pronunciar davant del ple del Parlament un breu discurs, de no gaire més d’onze minuts de durada, per carregar contra el funcionament de la democràcia espanyola arran del judici del 9-N que en aquests moments se celebra al TSJC. Un judici polític que, tanmateix, dins la sala es dirimeix des d’un punt de vista jurídic. Aquells que veuen una contradicció en aquesta manera de procedir, com ara el sector més extremista de la CUP, haurien de parar-se a pensar com han actuat durant anys els advocats dels presos polítics bascos. Els judicis poden … Continua la lectura de L’Espanya antidemocràtica