Un altre “match point”

Léalo en espanyol En política les males decisions es paguen cares. L’any 2012, Artur Mas va convocar eleccions anticipades amb la creença que rendibilitzaria la primera gran mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre. Van assessorar-lo molt malament. Va perdre 12 diputats. Cap govern europeu s’hauria atrevit a convocar eleccions en un ambient que era una olla a pressió per les retallades socials que va aplicar, abans que cap altre govern de l’entorn, el conseller Andreu Mas-Colell. A partir d’aquella mala decisió, el declivi dels convergents va ser imparable. Hi van ajudar altres coses, és clar, per començar que CDC, a … Continua la lectura de Un altre “match point”

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

L’anhelat pal de paller

Léalo en español En una entrevista del 12 de gener de 2011 al diari Ara, Joan Carretero, líder de Reagrupament i antic conseller de la Generalitat, afirmava rotund: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”. Els republicans acabaven de perdre 11 diputats a les eleccions del 28-N, les que va guanyar Artur Mas amb 62 escons després de set anys de coalició d’ERC amb el PSC i ICV-EUiA. ERC s’havia anat aprimant, precisament, per les disputes que havia protagonitzat l’exalcalde de Puigcerdà i pels efectes devastadors del segon tripartit. Va perdre la meitat dels vots que havia obtingut … Continua la lectura de L’anhelat pal de paller

L’esclerosi del règim del 78

Léalo en español El règim del 78 està encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall, molts dels que avui esgrimeixen la Constitució … Continua la lectura de L’esclerosi del règim del 78

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78

Cogondena!

Léalo en español Els burgesos han convertit la vida privada en l’imperi de la hipocresia. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, Philippe Ariès i Georges Duby van publicar una excel·lent història de la vida privada. Era l’època, per resumir-ho amb les paraules d’un altre excel·lent historiador, Robert Darnton, en la qual la historiografia intentava investigar la cosmologia de la gent normal i corrent per mostrar com organitzava mentalment la realitat i com finalment l’expressava en la conducta quotidiana. El món dels burgesos era un món privat, a l’estil de la família Lloberola que va servir perquè Josep Maria … Continua la lectura de Cogondena!

La corrupció mata

La corrupció ha matat l’espai convergent. No pas socialment, sinó políticament. Els ha costat entendre-ho, però és així. La corrupció i l’entossudiment de Mas per seguir al peu de la lletra les polítiques de rigor pressupostari imposades per Andreu Mas-Colell i el seu equip. Fins a mitjan anys 90, CDC havia estat un partit que ho arreplegava tot. L’hiperlideratge de Jordi Pujol era com un mantell protector que, entre altres coses, cobria i minimitzava les diferències ideològiques, sovint ben pronunciades, entre diversos sectors. Una de les primeres reunions que vaig tenir en acceptar la direcció de la Fundació Ramon Trias … Continua la lectura de La corrupció mata

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

Que no es covi l’arròs

Léalo en español Avui [31 de maig] arrenca la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy. Si res no canvia, demà al vespre Rajoy mantindrà la seva resistència a la Moncloa. La moció de Sánchez haurà estat una bengala disparada en alta mar per un polític nàufrag. Amb un Congrés dels Diputats tan fragmentat com l’actual i en el qual, a més, hi ha partits que són com l’aigua i l’oli, és molt difícil que cap grup pugui guanyar una moció de censura si no s’asseu a negociar de veritat amb els partits que li haurien de fer … Continua la lectura de Que no es covi l’arròs

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?