Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Resposta a David Miró

Des de l’escó 33 Avui, diada de la marededeu d’agost, @David Miró ens ofereix un article al @DiariAra amb la intenció de comentar la meva piulada sobre l’editorial que va publicar el seu diari, segurament escrit per ell mateix, fa uns dies. Li agreixo i li aclareixo algunes coses que crec que no ha entès. Primer, però, faig un aclariment. Miró diu que en el congrés d’@Esquerra_ERC del mes de novembre només es debatrà sobre el lideratge. A la llum que els republicans es van dividir gairebé per la meitat quan van decidir si calia investir president @salvadorilla i que … Continua la lectura de Resposta a David Miró

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

A cadascú el que és seu

Puigdemont continua al peu del canó i els adversaris volen que marxi. Les tertúlies, generalment orfes de veus pròximes a Junts, retrunyen amb la intenció d’equiparar la crisi d’Esquerra, derivada del mal resultat electoral, amb el que està passant en el si del partit de Carles de Puigdemont. Si bé és cert que el resultat de les eleccions ha mostrat una reducció de la majoria parlamentària de l’independentisme, sobretot per la caiguda d’Esquerra i de la CUP, que del 21,0% i el 6,8% han passat a tenir un 13,6% i un 4,1%, respectivament, Junts ha pujat en percentatge i en … Continua la lectura de A cadascú el que és seu

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça

Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires

La campanya electoral és estranya. En realitat tens poca sensació que els electors estiguin gaire interessats en el que passa. Com que formo part de la candidatura de Junts, sí que puc afirmar que l’entorn està molt mobilitzat, entre altres coses perquè no és gens fàcil aconseguir traslladar un munt d’autocars des dels diversos indrets de Catalunya a Argelers per fer costat al candidat, el president Carles Puigdemont. La intenció és que aquest entusiasme de les persones que fan l’esforç de traslladar-se a la Catalunya Nord després es multipliqui amb un boca-orella tan ampli com sigui possible.  Convèncer els crítics, … Continua la lectura de Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires

“ERC i la CUP ja no tenen la independència com a prioritat, i això és un problema”

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels cervells de Junts. Protagonista en la formació d’aquest espai des del seu inici, aquest historiador, que serà el novè de la llista de Junts per Barcelona al Parlament —i, per tant, serà elegit diputat— valora l’estat de salut de la candidatura que encapçalarà novament l’expresident Carles Puigdemont i de la política catalana en general de cara a les eleccions del 12 de maig. Per Manuel Lillo —En primer lloc, esperava la convocatòria anticipada d’eleccions? —No és que ho esperés, però des del meu punt de vista s’ha trigat massa a convocar eleccions. … Continua la lectura de “ERC i la CUP ja no tenen la independència com a prioritat, i això és un problema”

Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Immigració i sobirania

Léalo en Español Anem de la teoria a la pràctica, sobretot després que la setmana passada Junts pactés amb el PSOE el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’immigració amb la futura aprovació d’una nova llei orgànica. Si en la columna anterior vaig afirmar que només amb la independència s’aconseguiria tenir un control total dels fluxos migratoris, ara els dic que segons quin sigui el redactat de la llei, potser aquest control arribarà abans i tot. Em puc imaginar la cara d’algun lector malfiat i escaldat que dubti de la bona voluntat del PSOE. Li donaria la raó si el tingués … Continua la lectura de Immigració i sobirania

Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O