Etiqueta: Diari Ara

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Vade retro…

agusticolomines

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

PolíticaDeixa un comentari

Resposta a David Miró

agusticolomines

Des de l’escó 33 Avui, diada de la marededeu d’agost, @David Miró ens ofereix un article al @DiariAra amb la intenció de comentar la meva piulada sobre l’editorial que va publicar el seu diari, segurament escrit per ell mateix, fa uns dies. Li agreixo i li aclareixo algunes coses que crec que no ha entès. Primer, però, faig un aclariment. Miró diu que en el congrés d’@Esquerra_ERC del mes de novembre només es debatrà sobre el lideratge. A la llum que els republicans es van dividir gairebé per la meitat quan van decidir si calia investir president @salvadorilla i que … Continua la lectura de Resposta a David Miró

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El veredicte de les urnes

agusticolomines

Léalo en español Entrem en la darrera setmana de campanya electoral. Cap dels debats que he pogut seguir m’ha interessat gens ni mica. L’acumulació de banalitats cansa. O si més no, em cansa a mi. Les campanyes electorals només interessen al microcosmos politicomediàtic, que es retroalimenta amb els titulars que fabriquen els assessors o bé amb les pífies dels candidats, que són moltes. És insostenible pretendre mantenir l’atenció de la gent amb una colla d’estaquirots que monologuen, menteixen i sempre volen tenir raó. Potser arribarà el dia que els polítics entendran que per enfortir la democràcia cal que canviïn d’actitud i es … Continua la lectura de El veredicte de les urnes

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Una al·legoria política

agusticolomines

Léalo en español 1. L’OPORTUNITAT D’UNA CRISI. A finals del segle XIX, just abans del triomf de l’anomenada candidatura dels “Quatre presidents” en les eleccions legislatives espanyoles del 1901, el catalanisme estava en plena lluita per destruir-se ell mateix. La guerra entre els intransigents de la Unió Catalanista i el sector possibilista, que l’any 1899 havia creat el Centre Nacional Català, sense sortir del partit mare, era total. Fins i tot tenien òrgans d’expressió propis, La Renaixença i La Veu de Catalunya, des dels quals es llançaven dards a cada moment i les picabaralles personals estaven a l’ordre del dia. Discrepaven, amb una gran vehemència fratricida, … Continua la lectura de Una al·legoria política

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Mentides i política

agusticolomines

Léalo en español La política espanyola degenera per moments. El cap de setmana passat, Pablo Iglesias, exvicepresident del govern “més progressista de la història”, es va deixar anar i en un Jesús va dir-la grossa. Va participar en un acte del seu partit a Valladolid per parlar del conflicte de moda, el que enfronta Rússia i Ucraïna. Filosofà sobre la naturalesa dels conflictes internacionals. No és la ideologia el que els justifica, va dir, són els interessos geopolítics. Acabava de descobrir la sopa d’all. Qualsevol professor que hagi llegit, sense anar més lluny, Vicens Vives, no repetiria una obvietat com aquesta. Però … Continua la lectura de Mentides i política

PolíticaDeixa un comentari

Privilegis i corrupteles

agusticolomines

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles

Política, Política catalana1 comentari

Parlament: en estat de xoc

agusticolomines

Léalo en español De vegades les desgràcies s’acumulen. L’escàndol provocat per les anomenades llicències per edat ha estat majúscul. De la mateixa manera que celebro que el diari Ara hagi fet públic aquesta anomalia, tampoc no tinc cap mena de dubte sobre el rerefons, gens camuflat i capciós, que inspirava la portada de dimarts d’aquest diari. El reportatge del dia anterior en què Núria Orriols explicava en exclusiva l’existència d’aquestes llicències en l’època del tripartit, no esmentava a la portada que l’any 2008 el Parlament estava presidit pel republicà Ernest Benach. El titular de la primera pàgina de dimarts apuntava a la presidenta actual: “Borràs manté la … Continua la lectura de Parlament: en estat de xoc

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Allò que el procés ha desvelat

agusticolomines

Léalo en español 1. La gestació del postfeixisme. Una de les cantarelles que es repeteixen una vegada i una altra és que l’independentisme català, la dècada sobiranista, ha despertat l’extrema dreta espanyolista. Vox, per ser clars. És una conjectura fàcil, perquè totes les accions polítiques comporten conseqüències, però és errònia. Només es desvela allò que és viu, encara que estigui adormit. L’extrema dreta espanyolista no ha deixat mai d’existir. Tant és quin sigui el seu origen —carlí, falangista o franquista— o quina forma orgànica hagi pres. Durant anys es va assegurar que a Espanya no existia un partit d’extrema dreta, … Continua la lectura de Allò que el procés ha desvelat

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Com els crancs, o no

agusticolomines

Léalo en español 1. Sí, però no. Aquest podria ser el resum del pacte entre PSOE i ERC per evitar que els republicans presentessin una esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. No és una lectura perversa per part meva. Fins i tot els rotatius més inclinats a defensar la posició dels republicans no ho poden amagar. El titular triomfal del diari Ara, “ERC desencalla els comptes a canvi del català a l’audiovisual”, queda desmentit pel subtítol, molt més precís i real: “La quota de llengües cooficials que hi haurà a les plataformes encara s’ha de concretar”. O sigui, siguem clars, els republicans … Continua la lectura de Com els crancs, o no

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Sota l’espasa de Dàmocles

agusticolomines

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles