A la sala d’espera

Léalo en español Els partits independentistes necessiten aclarir-se. Quan no és un, és l’altre, o l’altre, fins que surten diversos grupets que aspiren a substituir-los amb una crítica que, per començar, esborra el que ells mateixos han dit o fet en el passat. Donava voltes a la qüestió mentre llegia en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, del divendres 18 de desembre de 2020, el debat sobre la Proposta de Resolució (PR) sobre l’amnistia presentada conjuntament per Junts, Esquerra i la CUP al ple que tancava la XII legislatura. N’hi ha per sucar-hi pa. Les frases a favor de l’amnistia dels … Continua la lectura de A la sala d’espera

Les pors dels independentistes

Léalo en español Quina setmaneta! El curs comença cada vegada més d’hora. En realitat, l’estiu d’enguany ha estat tan curt com extremadament calorós. La convocatòria de les eleccions generals el mes de juliol ja feia preveure que la política no aturaria màquines. Així que al bell mig de la canícula es van haver de reunir les Corts per elegir les meses de les dues cambres. La del Senat no tenia cap misteri, perquè la majoria absoluta del PP no obligava a pactar res. L’elecció de la presidenta del Congrés, resolta a favor de la candidata del PSOE, Francina Armengol, tenia … Continua la lectura de Les pors dels independentistes

Com els crancs, o no

Léalo en español 1. Sí, però no. Aquest podria ser el resum del pacte entre PSOE i ERC per evitar que els republicans presentessin una esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. No és una lectura perversa per part meva. Fins i tot els rotatius més inclinats a defensar la posició dels republicans no ho poden amagar. El titular triomfal del diari Ara, “ERC desencalla els comptes a canvi del català a l’audiovisual”, queda desmentit pel subtítol, molt més precís i real: “La quota de llengües cooficials que hi haurà a les plataformes encara s’ha de concretar”. O sigui, siguem clars, els republicans … Continua la lectura de Com els crancs, o no

Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

El secretari general de Junts per la República defensa la “unitat nacional” com a mètode per aconseguir la independència per Joan Antoni Guerrero Vall (Barcelona) El secretari general de Junts per la República (JxR), Agustí Colmines, explica en aquesta entrevista amb El Món la proposta d’unitat que l’organització ha fet per a després de les eleccions del 28-A amb la creació d’un grup parlamentari de partits independentistes al Congrés dels Diputats. Un cop s’ha constatat que la Crida Nacional no aconsegueix l’objectiu de conformar llistes unitàries, aquest corrent d’independents de JxCAT manté la defensa de la “unitat nacional” com a … Continua la lectura de Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

No és país per a enzes

Léalo en español L’1-O marca un abans i un després en la política catalana, com ja va passar amb la intervenció de la Generalitat el 20 de setembre. Abans i tot d’anar a votar, el govern espanyol ja havia aplicat l’article 155 per una de les portes per les quals es pot aplicar, que és intervenint les finances de la Generalitat. La discussió d’ara sobre si Rajoy farà ús d’aquest article de la Constitució per aturar la DUI és un exercici per a onanistes. El que pot passar, si de cas, és que el govern espanyol decideixi carregar-se l’autonomia per … Continua la lectura de No és país per a enzes

Temps de sedició, temps de reflexió

Léalo en español Com evitar caure en una repetició del 9-N? En què es diferencia la unilateralitat d’un RUI de la d’una DUI? En un ben informat reportatge publicat en aquest digital, Adrià Esteban assenyala el següent: “A diferència del 9-N, un referèndum unilateral d’independència només pot ser convocat pel Govern del territori que es vol separar, un cop hagi estat validada la proposta pel Parlament. El RUI implica una votació vinculant i homologable en termes internacionals, i alhora un desacatament amb el mateix Estat. Això vol dir que requereix ineludiblement comptar amb garanties i avals supraestatals. Per tant, mentre Catalunya romangui dins l’àmbit … Continua la lectura de Temps de sedició, temps de reflexió

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…