Home

catalan-leader-artur-mas_560x280Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir la majoria absoluta, per bé que la nit del 27-S se suposava que l’independentisme sí que ho havia fet, atès que la CUP, l’anomenada esquerra independentista, havia tret 10 diputats. La nova majoria absoluta parlamentària era, doncs, de 72 diputats independentistes.

Al cap de dos mesos d’aquella gran victòria, ha quedat clar que l’independentisme no va guanyar les eleccions malgrat haver guanyat clarament el plebiscit. I això s’explica perquè si bé JxSí no ha afluixat en el compromís sobiranista que va animar la coalició, la CUP, en canvi, va arraconar-lo perquè va arribar a la conclusió que la DUI, que era el que defensaven en campanya que s’havia de fer l’endemà de les eleccions, no era possible amb un 48% de vots. Aquesta no va ser l’única conclusió que la CUP va extreure del 27-S. També va començar a difondre la idea que el plebiscit no es va guanyar amb claredat per culpa de CDC i de Mas. La presència de Mas a les llistes de JxSí havia impedit l’ampliació de l’espectre independentista per l’esquerra perquè ell era el paradigma del mal govern i de la corrupció. A partit d’aquella nit tot el que ha fet la CUP són gestos de cara a CSQP, incloent-hi l’última votació parlamentària que ha permès a Alícia Sánchez Camacho repetir com a senadora. No ho han fet per ella, ho han fet perquè CSQP també mantingui el seu senador.

A partir d’una anàlisi tan desencertada, que obvia, per exemple, que la CUP va rebre un munt de vots de gent “estructuralment” convergent però que es va donar el gust de votar un grup que es presentava com a garant de l’independentisme més sòlid i jovenívol, la negociació s’ha torçat. A poc a poc, la CUP ha anat mostrant què és realment: una organització d’extrema esquerra el sector més jove de la qual és independentista, ai las!, tan sols instrumentalment. Molts joves de la CUP són, per entendre’ns, com Ada Colau i Lluís Rabell, que pertanyen al món de CSQP, que a la consulta del 9-N del 2014 van votar Sí-Sí no perquè fossin independentistes sinó perquè aquella opció posava més en crisi l’estat i l’statu quo. Només així s’explica que el 9-N votessin per la independència i ara defensin la “tercera via” Podemos. Com els radicals unionistes, molts militants de la CUP no són independentistes ni remotament. Són extremistes i prou, amb una cultura política limitadíssima i un odi visceral a l’adversari que impressiona.

El que està passant aquests dies no és culpa de la CUP, però. Si calgués donar les culpes a algú, caldria atribuir-les, si de cas, als electors. Tothom és responsable del vot que ha donat a una opció o una altra i, per tant, no és lícit queixar-se dels actes d’aquells als quals van votar sense saber ben bé què deien. No conec cap votant de JxSí que s’hagi penedit del seu vot. Per contra, conec força gent que va votar la CUP que ara s’estira els cabells. Per tant, la CUP faria bé de no confondre els 1.600 militants que es van aplegar a Manresa amb els 347.794 vots que va obtenir el 27-S. A més, tot un país no pot estar pendent del que es decideix en una assemblea partidista després d’unes eleccions tan participatives com les passades.artur-mas-antonio-banos-17238

Però, bé, les coses són com són i no és poden canviar fàcilment. La CUP està enrocada i no vol cedir de cap manera a permetre la investidura de Mas. L’actitud dels radicals consisteix a anar socarrimant el president a base de negatives i d’acular-lo a una cantonada, per demostrar que és un home aferrat al poder i que no vol cedir de cap manera perquè és un dretà fastigós que posa per damunt l’interès personal al col·lectiu. És evident que no és així, però la CUP podria aconseguir desprestigiar el president més que no ho han aconseguit el govern espanyol i els seus aliats del Cercle d’Economia, per exemple. I el president és avui, i els que tenen dos dits de front a la CUP ho saben, un dels grans patrimonis del procés sobiranista.

Són faves comptades. Si Artur Mas i el que ell representa no haguessin virat cap a l’independentisme, avui aquesta opció no arribaria al 25%, que és on ha estat gairebé sempre des del 1980. Baños, Comin i Mas, per dir-ho a la manera de Francesc-Marc Álvaro, són tres conversos a l’independentisme que han permès la victòria del 27-S. Però es veu que els mèrits no sempre són ben repartits. El decantament tranquil dels moderats cap a l’independentisme va tenir el seu cost, perquè la transformació no va ser individual, sinó col·lectiva. La dissolució de CiU i l’escissió d’UDC no és exactament el mateix que el fet que un grapat de persones abandonin el PSC o bé que un s’apunti individualment a la CUP. Per tant, si ara aquests moderats queden afeblits, l’independentisme tornarà on estava, al 25%. La suposada ampliació per l’esquerra és una pura fal·làcia. El candidat d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ja ha dit per activa i per passiva que ell creu en la “revolució” espanyola liderada per Pablo Iglesias i que, en tot cas, si mai guanyessin, permetrien un referèndum. Duran i Lleida diu el mateix per la banda dreta.

En una situació política com aquesta, què cal fer? Esperar al 10 de gener per constatar el que tots ja sabem és, decididament, suïcida. Unes noves eleccions, com jo mateix he propugnat, porten a la fi del procés sobiranista. Potser és el que ens mereixem, perquè entre tots plegats estem fent l’impossible perquè fracassi. Ara bé, si volem reconduir-lo, només ens queda una possibilitat, que no és altra que canviar el frameL’important ara és que el perímetre independentista no s’estrenyi i que la cohesió dels moderats tampoc. Al contrari. En aquests moments és més important que mai que Artur Mas esdevingui el líder del nou centre sobiranista, ja que és l’única persona amb autoritat per fer-ho, i per això cal evitar el desgast al que se l’està sotmetent. Només si Artur Mas es decideix a liderar la regeneració política d’un espai polític que ha estat dinamitat pels mals vicis de l’anomenada “vella” política és com es podrà guanyar una batalla que és a punt de fer-nos perdre la guerra.

000_dv1915885El 25 de novembre, Artur Mas va dir, com ara li recorda malèvolament la CUP, per bé que s’estava referint al seu paper en les llistes electorals, que “puc ser el primer o puc ser l’últim… Ja veuen que no hi ha condicions personals”. Certament, Artur Mas no té cap ambició personal més enllà de la que té qualsevol dirigent polític, patronal, sindical o cultural. A tots ens agrada dirigir els projectes que considerem adequats per a la societat. I Mas avui és tan necessari per preservar el que hem aconseguit que no es pot permetre que una colla de radical en facin estelles amb la complicitat dels que estan esperant la seva oportunitat. Posem-hi imaginació i posem-hi valentia. Al president, com és sabut, de coratge no li’n falta.

Avui dia és més important disposar d’instruments polítics per fer front a la nova etapa que vindrà que gestionar l’enterrament de l’autonomia. Això pot fer-ho qualsevol. Assolir la independència només pot fer-ho un líder que disposi del grup polític capaç d’arrossegar rere seu a la majoria de la població. Tony Blair va saber-ho fer, encara que posteriorment s’equivoqués. Va enfonsar-se quan va deixar de ser hàbil políticament. La política és per a gimnastes i no pas per a persones sedentàries. L’espai dels independentistes moderats cal construir-lo de cap i de nou prescindint de velles sigles, deixant caure la guillotina quan calgui i amb la frescor que connecti amb la “revolució del somriures” que ha estat fins ara el procés sobiranista. Qui vulgui fer de Duran per quedar-se amb unes sigles històriques, que ho faci, perquè tampoc no li serviran de gaire. El que no pot ser, però, és esperar i esperar mentre els de la CUP van fent propostes cada vegada més esotèriques. Seria com aplicar-se l’eutanàsia. Tant per tant, president, tireu el barret al foc i recupereu la iniciativa.

Publicat a elMón, 01/12/2015

9 thoughts on “Tant per tant, president…

  1. Com dius JxSí va nàixer tard i malament, una de les opcions que hi havia damunt la taula fer una candidatura de gent civil, sense partits ni polítics, per a constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya. Aquesta proposta la defensava la CUP, i hi havia un partit que va fer tots els posibles per impedir-ho i ara precisament veiem clarament les raons.

    Si Mas no volia que la llista fóra de civils és perquè Mas, li era igual eixe front independentista, tot i vendre la moto de voler fer un JxSí (però amb partits) el que volia realment era un JxMas. Ï així ho veiem.

    La CUP no ha alfuixat cap compromís sobiranista, al 27-S hi havien dos formes diferents de fer la independencia, la proposada per JxMas que vol anar a Madrid a demanar permís per a ser independents. I la proposada per la CUP, amb una majoria al Parlament favorables a la DUI del dia 28 i una majoria de vots, el 28 es fa la DUI. Quins van ser els resultats? 62 diputats favorables a anar a Madrid a demanar la independencia, 10 favorables a fer la DUI. Òbviament la DUI amb eixes condicions no es pot fer, no és que la CUP no la considere possible és que amb el Parlament actual, no és possible, no només pels vots, també pels diputats ja que al Parlament de Catalunya sols hi ha 10 diputats a favor d’una DUI, els 10 de la CUP.

    Si bé en això hi havia diferències en l’objectiu final no, i per això es van posar d’acord per a votar la declaració d’inici de la independència.

    Correcte, part de culpa és dels electors, si volíeu una DUI haver votat a l’únic partit que la vol fer, si la CUP haguera tret 75 diputats, el 28 s’hauria fet la DUI i hui Catalunya ja seria independent, però molta gent va preferir votar el camí cap a Madird que portava JxMas al programa.

    El desprestigi de la CUP que intenteu fer des del sector de JxMas és molt més gran que el que pot fer la CUP sobre Mas ja que controleu més mitjans d’opinió, i prova d’això és que el relat que ens voleu vendre de la jugada sembla que només siga Mas sí o Mas no. Però sabeu que no és cert.

    La CUP ha cedit, i ha portat a les taules de negociació mínims-mínims, propostes que s’allunyen molt del programa de la CUP però que com són del programa de JxSí pensaven que serien acceptades, més bé, pensaven que no calia que acceptaren unes propostes que ja portaven al programa, però s’han trobat amb JxMas, oposant-se a les propostes del programa de JxSí. Tal vegada en aquest punt JxMas també haurà de pensar que els seus electors, a més de votar al número 4 d’una de les llistes també va votar un programa.

    I la proposta de la CUP no és soterrar Mas. A les cinc propostes que van fer públiques Mas jugava un paper molt important, la CUP no nega el poder de Mas però tampoc oblida el passat manipulador, un passat on ha posat els seus interessos personals per davant dels del procés, de fer i desfer que ha portat fins ara, com amb el 9-N, després amb la convocatòria d’eleccions i posteriorment la negativa d’una llista sense partits per a fer el que ha esdevingut en JxMas.

    Si per a vosté el procés sobiranista és Mas, i Mas és el potencial de vot i de la majoria social, davant unes noves eleccions Mas traurà la majoria absoluta, estiga tranquil.

    M'agrada

    • Només una precisió. La llista sense polítics va ser una proposta de Carles Boix, defensada per Quim Torra al si de l’Òmnium, i que després la CUP va dir que li semblava bé. Jo viag oposar-m’hi del tot, perquè em va semblar una proposta naïf i irreal. La CUP no vol investir Mas, malgrat ser el candidat de la majoria. És força incomprensible i democràticament dubtós.

      M'agrada

      • La CUP a la campanya va dir que no votaria Mas de president.

        JxSi a la campanya va dir que Mas no era el seu candidat a president.

        Donat que cap de los dos forces tenen majoria absoluta cal un acord, i el consens és el millor.

        Per què? Perquè així tots veurem el procés nostre que és el que ara interessa.

        M'agrada

      • Arnau, qui va votar JxSí sabia perfectamente que el ser presidenciable era Artur Mas. Asir en David Fernández va escriture un article, de difícil retòrica, que más enllà de la qüestió del dos vots, explicaba bé que l’importan és saber quina prioritat té cadascú.

        M'agrada

  2. Agustí, d’acord en el 99% del que, com sempre, tan encertadament escrius. Tan sols una discrepància, no crec que anar a unes noves eleccions fos un desastre, seria una pena per la despesa que suposen i les necessitats socials que hi ha però quant a aclarir la situació i el què volem els catalans crec que fins i tot fora democràticament bo. No penso que això generés un cataclisme, el que no m’agrada gens és que em facin xantatge i em diguin que una força minoritaria ha d’imposar el president de la Generalitat que ha estat votat per un nombre molt superior de ciutadans que la resta de forces polítiques. Si ha d’haver eleccions que n’hi hagi, els indendentistes continuaran sent independentistes perquè cada dia ens donen més motius i aquells que van donar el seu vot “estratègic” a les CUP prendran consciència del que això comporta.

    Arnau, de debó crec que el teu partit és necessari en l’escenari polític català, però disuclpa’m l’atreviment, que és més una reflexió que un retret, amb l’excusa de la coherència el que al final transmeteu és un discurs demagògic ple de bons propòsits però sense ni els mitjans ni el suport ciutadà necessari.

    La política és l’art de negociar, però tambè demana honestedat, i la campanya que esteu fent contra el president Mas, quan mai s’ha pogut demostrar que hagi participat en un acte corrupte (és més quan ho han intentat des de Madrid s’ha vist que era fals, per variar) de debò que cansa. Dono suport, encara wur no sóc d’esquerres, a moltes de les polítiques socials que propugneu, però són això, polítiques, i és el que heu de fer. Critiqueu el personalisme i sou vosaltres els que heu fet bandera d’això, i precisament aquí és on trobo molt a faltar la vostra enaltida coherència. Si us plau, menys demagògia. Us esteu intentant carregar l’únic polític d’aquest país que ha posat el coll i ha donat la cara desafiant al Govern espanyol, per poder aconsseguir amb seny l’objectiu comú.

    M'agrada

    • Glòria, segons el dia penso una cosa o l’altra. Unes nove eleccions, al cap de quatre mesos de les anteriors, són un símptoma de debilitat. Però si per sortir d’questa situació i alhora preservar la dignitat del president cal tornar a votar, fem-ho.

      M'agrada

  3. Amb la Cup tal vegada es pot arribar a un acord per investir el President, però res més. Aquesta gent ni entén res ni té cap idea de governar. Són activistes i res més.

    M'agrada

  4. Agustí, és tan clar el que dius, que resulta irrefutable, almenys pels que no estem ofuscats per gaires fanatismes infantils i de dubtosa democracitat. Sembla que no n’hi a prou d’haver llegit la història; cal estar capacitat per aplicar-ne l’experiència. Sembla que hi ha independentistes que encara s’estimen més fer precedir la revolució a la necessitat de tenir un àmbit independent on poder-la realitzar, si el poble ho demana a les urnes. Aquests companys independentistes deuen pensar que Espanya té un terreny més adobat que Catalunya per al progrés de les idees socials. Van bé, doncs. Ni els rucs no entrepussen dues vegades amb la mateixa pedra.

    Joan Rendé Masdéu

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s