Eleccions? No, gràcies

Léalo en español 1. La bona gent independentista està molt desanimada. Diria que fins i tot està emprenyada. Ara que ja es pot sortir a fer un cafè amb els amics i els coneguts, les poques converses que es tenen sobre política —perquè, a diferència del 2017, la política ja no il·lusiona— provoquen una ganyota de malestar. Tant és que els amics es decantin per Esquerra i la CUP, els presumptes aliats, o bé per Junts, el partit díscol, que la reacció és la mateixa. La majoria dels meus amics em diuen que si els partits finalment no es posen … Continua la lectura de Eleccions? No, gràcies

La solitud d’Artur Mas

Léalo en español 1. Potser a causa de les circumstàncies personals tan dramàtiques, només Pasqual Maragall ha acabat essent l’expresident de la Generalitat amb un paper més semblant al dels expresidents dels EUA. La fundació que porta el seu nom i que està dedicada a la investigació de l’Alzheimer és de primeríssima fila mundial i la Fundació Catalunya Europa, nascuda el 2007 amb una clara vocació europeista, són el llegat d’un dels polítics catalans que ha influït més en una determinada manera d’entendre les ciutats metropolitanes. Deu ser també per això que, fins que, fa ben poc, la nova normativa de la UB sobre càtedres … Continua la lectura de La solitud d’Artur Mas

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

Mocions, referèndums i visca la Pepa!

  L’independentisme té una tendència innata a entrebancar-se sol. No hi ha dubte que cada grup polític té dret a fer les seves anàlisis sobre la situació que viu el país, però el públic també té dret a demanar-los una mica de coherència. És el mínim que cal exigir-los atès que ens martiritzen amb els seus constants moviments tàctics. Cada dia una perla. Cada quinze dies unes revàlida, en paraules de la portaveu del Govern, la consellera Neus Munté. A veure si ens aclarim. Faig una primera pregunta, per tant. El 27-S l’independentisme va guanyar o no va guanyar les eleccions plebiscitàries?Aquella nit, … Continua la lectura de Mocions, referèndums i visca la Pepa!

¡Socorro, España en quiebra!

Ante el mercadeo que están protagonizando los líderes políticos españoles, las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí fueron cosa de niños. La riña entre los soberanistas fue durísima y acabó con un órdago inesperado que se llevó por delante al candidato de la CUP, Antonio Baños, y a un par de sus diputados, además de someter a la extrema izquierda al dictado del grupo mayoritario. Pero el combate también dejó una gran víctima en las filas de Junts pel Sí. Su candidato a la presidencia, Artur Mas, tuvo que renunciar y abandonó su intención de presidir la Generalitat. Todas las negociaciones políticas tienen un coste. … Continua la lectura de ¡Socorro, España en quiebra!

Aplaudir o no aplaudir

Durant la sessió d’investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, va retreure-li una sèrie de piulades d’anys enrere i, també, unes paraules que havia pronunciat l’aleshores alcalde de Girona en un acte del 2013 en què va citar unes paraules del periodista Carles Rahola, afusellat després pel franquisme, de l’any 1938. “Vostè va dir que s’havia de fer fora l’invasor”, va etzibar Arrimadas a Puigdemont, sense citar la frase completa ni l’autor de la frase. La pretensió d’Arrimadas, que és una pèssima cap de l’oposició, era presentar un Puigdemont … Continua la lectura de Aplaudir o no aplaudir

Refer el sobiranisme

Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un … Continua la lectura de Refer el sobiranisme

Game over!

Els arguments d’Antonio Baños per explicar la seva dimissió després de la negativa de la CUP a investir president de la Generalitat autonòmica el candidat de la primera —i majoritària— força independentista són inapel·lables. Ell i els favorables a l’acord acceptaven Mas “amb una sèrie de condicions per les possibilitats que donava, una ruptura davant del govern espanyol”. L’absurditat del que acaba de passar és conseqüència de no haver entès això. Els “radicals” de la CUP han estroncat, almenys de moment, el procés sobiranista. Han aconseguit, per tant, el que l’estat encara no havia pogut fer, que és anular la … Continua la lectura de Game over!

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…