Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un error.

La campanya de Junts pel Sí va enterrar els moderats perquè imitava el discurs de la CUP però amb roba de marca. Molts moderats es van refugiar a UDC —o fins i tots en altres opcions— perquè no es van refiar ni de Romeva ni de Junqueras. I el paradigma va ser el globus punxat de Lluís Llach a Girona. Per tant, aquest procés s’ha portat molt malament.

Ara hem d’anar a eleccions perquè ja no queda cap més opció. És impossible refer ponts, com demostra la dimissió d’Antonio Baños. Les noves eleccions són un retorn, potser inevitable, a la lògica autonomista. L’èpica sobiranista quedarà enterrada novament per la confrontació ideològica del pseudoestat. Només els que ja en tenen, d’estat, que són els partits unionistes, poden plantejar-ho així. Els sobiranistes, no. La realitat és que allò que divideix el sobiranisme és l’estratègia i no pas la ideologia. Junts pel Sí només tornarà a repetir-se si hi ha coincidència estratègica.

Resposta al qüestionari de El Punt Avui, 07/01/2016