L’error d’Esquerra

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

Torna el color turquesa

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

El com i el quan de la independència

Léalo en español El 2013, la Via Catalana va aconseguir formar una cadena humana de 400 quilòmetres. Aquella gran i transversal mobilització va ser realment el tret de sortida del que no va acabar del tot bé l’octubre de 2017. Han passat set anys des de llavors i dissabte passat, a Perpinyà, la gernació que es va aplegar a l’esplanada del Parc de les Exposicions va haver de fer un munt de quilòmetres per arribar-hi. A Perpinyà hi viuen unes 150.000 persones. Dissabte la població perpinyanesa és va doblar amb els catalans vinguts d’arreu, fent bona la cançó de Lluís … Continua la lectura de El com i el quan de la independència

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

L’exigència d’unitat

Léalo en español “El vell món no acaba de morir, i el nou món, no acaba de néixer”, va escriure Antonio Gramsci per referir-se a les tribulacions socials de l’Europa d’entreguerres del segle passat. I Joan Vinyoli afegia, dirigint-se a Blai Bonet i parlant del franquisme, que “més aviat succeeix que el que és vell encara es veu amb cor d’exterminar allò que és nou, incipient i germinal”. És exactament això el que està passant a Catalunya. El règim del 78, com ja vaig explicar en l’article anterior, agonitza però no es mor, perquè la força poderosa —i repressiva de l’Estat— … Continua la lectura de L’exigència d’unitat

Endavant les atxes! Cap al referèndum

Léalo en español La setmana passada vaig escriure un article en què, fent-me ressò d’unes contundents declaracions de Lluís Llach a la ràdio, advertia que si no s’aprovaven els pressupostos, no tan sols se n’aniria ell sinó que ho faríem molts més. El sí definitiu de la CUP als pressupostos, perquè les votacions no són mai condicionals, posa una mica de seny a la política catalana. Ara el Govern no tindrà cap excusa per no posar rumb cap al referèndum i executar les polítiques que pertoquin perquè, mentrestant no se celebra el referèndum, la ciutadania se senti governada i l’estat del … Continua la lectura de Endavant les atxes! Cap al referèndum

Ens n’anirem molts més, Lluís

Léalo en español Mao Zedong era molt aficionat a les metàfores. El llibre Citacions del president Mao, més conegut com Llibre roig de Mao, és prolix en aquest sentit. Consta de 33 capítols, que recullen 427 citacions, que en molts casos són simplement una frase apropiada per a l’adoctrinament. El 1964, que és quan el Ministre de Defensa xinès d’aleshores, Lin Biao, va confeccionar aquest petit llibre, Twitter no existia. La intenció era la mateixa, però: simplificar amb una frase o amb un petit paràgraf idees complexes. Molts vells maoistes s’escandalitzen avui dia per l’ús abusiu i descarat que Donald … Continua la lectura de Ens n’anirem molts més, Lluís

¡Fiesta de la Libertad! ¡No pasarán!

“La crisis en Catalunya es el fracaso de la transición española”. Así lo afirmó el diputado de Junts pel Sí, Lluís Llach, en una entrevista en el diario francés La Tribune. Llach aseguró, también, que el Gobierno español se esconde bajo la Constitución para decir que defiende la legalidad, pero el diputado critica que esa es una Constitución que “se aprobó con las armas sobre la mesa”. No le falta razón. Y es que cuando algo empieza mal, a menudo acaba mal. La Constitución de 1978 sólo se explica porque 80 años antes, los militares españoles volvieron a las andadas un maldito … Continua la lectura de ¡Fiesta de la Libertad! ¡No pasarán!

Refer el sobiranisme

Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un … Continua la lectura de Refer el sobiranisme

“Cicuta Party”

JxSí no és Syriza, de la mateixa manera que la CUP no és ANEL, les sigles del grup conservador, nacionalista i euroescèptic que comparteix govern amb Alexis Tsipras. I tanmateix, el bloqueig polític provocat per la CUP a Catalunya —que ha fet perdre dues votacions d’investidura al candidat de la majoria independentista a Catalunya—, m’ha fet pensar en aquesta estrafolària aliança entre l’extrema esquerra grega i uns populistes de dreta que defensen la repatriació dels immigrants il·legals, prohibir els habitatges ocupats i la implantació d’un sistema educatiu d’orientació cristiana ortodoxa. A Grècia tot és possible. A Catalunya, no, malgrat que … Continua la lectura de “Cicuta Party”