Perduts a Madrid. O no

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no

La indiferència

Léalo en español L’any 1939, la cupletista Celia Gámez formava part dels artistes i intel·lectuals identificats amb el franquisme. El seu feixisme era granític i xaró alhora. Entre els cuplets que cantava n’hi havia un amb una lletra molt contundent, molt més cínica que la patriòtica “Banderita tu eres roja, / barderita tu eres gualda…”, que també cantava l’argentina. Una de les estrofes d’aquell encès cuplet feia així: “¡No pasarán!, decían los marxistas. / ¡No pasarán!, gritaban por las calles./ ¡No pasarán!, se oía a todas horas/ ¡No pasarán! […] Este Madrid es hoy de la Falange/ siempre garboso y lleno … Continua la lectura de La indiferència

Pensa el lladre vell que tots són com ell

Léalo en español El govern espanyol ha programat per al 21 de desembre la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Suposo que l’elecció de la data no és casual. Aquell dia farà un any que van tenir lloc les últimes eleccions autonòmiques que va tornar a guanyar el sobiranisme republicà, malgrat que el partit més votat fos Ciutadans. Recordem les xifres i els percentatges, perquè de vegades els comentaristes obliden la realitat. Els resumeixo per blocs. Els partits independentistes van arreplegar 2.079.340 vots (47.5%), mentre que els unionistes en van rebre 1.898.371 (43.47%). Catalunya en Comú, 326.360 (7.46%). Ajustada o … Continua la lectura de Pensa el lladre vell que tots són com ell

Guanyar Barcelona

Pere Felip Monlau i Roca hauria de tenir un monument al peu del passeig de Gràcia o almenys un carrer tan destacat com Pau Claris. No el té, és clar. Aquest metge higienista, que també va editar i dirigir diaris, només és recordat per un estret carrer de vianants del districte de Sant Andreu i posa nom a la residència universitària que té la UPC al barri del Raval. Res més. Però aquest científic progressista, que fou expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques i es va traslladar a Madrid el 1848, va ser una persona molt important … Continua la lectura de Guanyar Barcelona

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

L’obscenitat dels mots

Léalo en español Antoni Puigverd és un nostàlgic. Fa uns dies va publicar l’article “La espiga del reencuentro”, de dalt a baix, un exemple d’enyorament. La ferida de Puigverd li recorda sovint que el catalanisme que ell defensa ha deixat de ser central i s’ha substituït, “forçant obscenament el llenguatge”, pels mots dicotòmics “unionistes i sobiranistes”. Quina és l’ofensa? Diu el catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la UB, Rafael Bisquerra, al seu llibre Política y emoción (Pirámide, 2017) que “s’ha de sensibilitzar la classe política, els analistes polítics, els investigadors en ciències polítiques i socials, i la societat en general sobre … Continua la lectura de L’obscenitat dels mots

En marxa, a la catalana

El procés sobiranista ha provocat un tsunami en la política catalana. Al llarg d’aquests anys s’ha anat aclarint qui és qui i qui propugna què. L’unionisme tendeix a plantejar aquesta situació en termes dramàtics. L’independentisme ha dividit la societat, diuen, es mereix el que li està passant perquè ha transgredit la legalitat, etcètera, etcètera. L’independentisme s’ha convertit en l’esca del pecat quan realment ha aconseguit aplegar milions de persones per a la causa de la separació pacífica de Catalunya d’Espanya. Mentre l’independentisme era una petita minoria parlamentària, no passava res. Era una mera anècdota que donava color. Ara és, en … Continua la lectura de En marxa, a la catalana

L’efecte Puigdemont

Léalo en español “Quan només es pensa en el judici dels homes que encara no han nascut, s’actua molt més alliberat”. Així s’expressava Lluís Companys poc després de la victòria electoral del febrer de 1936, recuperada ja la llibertat, en una distesa conversa a la residència presidencial i en la qual hi havia el periodista andalús Manuel Chaves Nogales. Entre glop i glop de conyac, el periodista i el president català van xerrar llargament, representant el primer el paper de l’oposició conservadora per contrarestar el sentit esquerrà que imprimia el segon en la manera de governar. Companys va estar tancat … Continua la lectura de L’efecte Puigdemont

La Catalunya de Vichy

  El 29 de desembre de 2015, el govern francès va acordar permetre l’accés als arxius policials i jurídics de l’anomenat Règim de Vichy abans que expirés el termini de 75 anys previst pel codi francès del patrimoni. Segons l’historiador Gilles Morin, en aquests arxius hi ha documentació relativa als crims jutjats pels tribunals d’excepció creats després de l’Alliberament i els arxius sobre la persecució i judici de criminals de guerra en les zones d’ocupació francesa a Alemanya i Àustria. Aquests arxius posaran noms i cognoms als còmplices dels assassinats dels líders de la Resistència i dels prop de 80.000 … Continua la lectura de La Catalunya de Vichy

Els efectes de la mani de dissabte

Léalo en español – English version   Estava cantat que la manifestació de dissabte passat tindria uns efectes polítics que sobrepassarien els motius pels quals havia estat convocada. És segur que aquesta no era la intenció dels convocants, però de seguida es va veure que l’espanyolisme voldria aprofitar l’ocasió per refer-se de la frustració que sentia pel que havia passat durant les 72 hores posteriors a l’atemptat del 17-A i, sobretot, per la interpretació positiva i elogiosa dels mitjans de comunicació internacionals cap a la gestió policial i política de la Generalitat del gran enrenou. Els devia coure el reconeixement. Malgrat … Continua la lectura de Els efectes de la mani de dissabte