Ostatges del règim del 78

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78

El rei va despullat

Láelo en español La monarquia està acabada a Catalunya. Els sectors monàrquics són conservadors i minoritaris. Més ben dit, utilitaris. Qui es refiï d’aquest rei per apuntalar el règim del 78 segurament s’enfonsarà amb la monarquia. No sé quan caurà, però caurà. Les noves generacions ja no mitifiquen cap rei. Només alguns columnistes, sobretot els majors de seixanta anys, s’aferren al suposat consens monàrquic de la Transició. Felip VI està acabat a Catalunya perquè ha escorat la monarquia cap a l’extrema dreta. El seu pare flirtejava amb el PSOE, ell amb Vox. La resta de la família reial ja sabem com … Continua la lectura de El rei va despullat

2021: vuelta a empezar

Llegiu-lo en català Antes de que acabe el 2021 volveremos a tener movida. La ministra principal de Escocia, Nicola Sturgeon, anunció ayer miércoles ante el Parlamento su intención de convocar un segundo referéndum de independencia del Reino Unido “antes de que termine la legislatura”, que coincidirá, mira por dónde, con el final de la legislatura catalana. La historia de Escocia y Catalunya tiene poco en común, aunque a menudo las fechas de sus grandes acontecimientos hayan coincidido. La unión dinástica entre las coronas escocesa e inglesa en 1707 provocó, al fin y al cabo, unos efectos parecidos a los que tuvo la victoria borbónica … Continua la lectura de 2021: vuelta a empezar

Yo me fui de marcha con Arrimadas

Llegiu-lo en català “Ni el Sinn Féin ni el IRA habrían firmado ningún acuerdo sin la liberación de presos”. Este es el diagnóstico del profesor Jonathan Tonge, catedrático de Ciencia Política en la Universidad de Liverpool, sobre los Acuerdos de paz de aquel trascendente Viernes Santo de 1998. Mo Mowlam (1949-2005), la briosa secretaria de estado para Irlanda del Norte (3 mayo 1997 – 11 octubre 1999) nombrada por Tony Blair, entendió enseguida que con presos, incluso con presos condenados por delitos de sangre, no se conseguiría la paz. Viví aquellos años en directo, a veces acompañado por la profesora y … Continua la lectura de Yo me fui de marcha con Arrimadas

Discursos i monarques

Léalo en español Set dels vint-i-vuit estats membres de la Unió Europea tenen forma de monarquia. Són Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia. Les monarquies són una anomalia. Una antigalla dels temps dels egipcis i els perses. A Europa les monarquies es formen a l’antiguitat. A Catalunya, també. Els comtes-reis catalans són ben antics, dels temps de la Gòtia, i la unió dinàstica entre el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó és del 1137, l’any que es van casar Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Però això ara és història i els títols … Continua la lectura de Discursos i monarques

Marta i les castanyoles

Léalo en español Una bona amiga em demana que li expliqui què vol dir Marta Rovira, en una entrevista recent, quan diu que la restitució del Govern serà un dels punts centrals de la campanya, però que caldrà diferenciar entre aquesta restitució i la necessitat d’instaurar un Govern executiu efectiu. Naturalment, li ho confesso amb tota franquesa, jo no sé què significa això. Que millor ho pregunti a la Rovira o a qualsevol dels votants republicans. No entenc la proposta de Rovira, però el que n’intueixo em porta directament a estar-hi en contra. Em sembla inadmissible. Em recorda allò que explicava Paddy Ashdown a les … Continua la lectura de Marta i les castanyoles

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

La nueva guerra santa

Los atentados simultáneos que esta noche pasada han dejado más de 120 muertos en París es el peor y más mortífero ataque terrorista en Europa desde la matanza del 11 de marzo de 2004 en Madrid, que dejó 192 muertos en atentados simultáneos con bomba dirigidos al transporte ferroviario público, y del atentado del 7 de julio de 2005 en Londres, que dejaron 56 muertos —entre ellos cuatro terroristas sospechosos—, como consecuencia de cuatro ataques con bomba en el metro y en un autobús londinenses. Los atentados de ayer recuerdan los ataques del 12 de octubre de 2002 en Bali, que provocaron 202 muertos. Digo que se … Continua la lectura de La nueva guerra santa

El felipismo inmovilista

La política española y la catalana andan un poco revueltas. O mucho, según se mire. Lo de la abdicación del rey y la precipitada coronación de Felipe VI denota que algo no iba bien en las altas esferas del Estado. Cambiar de rey casi de la noche a la mañana cuando no es precisamente ésta la tradición de la monarquía española es un síntoma indiscutible de que el régimen de la transición, el continuismo juancarlista, ha llegado a su fin. Al antiguo rey, ahora que ya no es inviolable, las demandas se le acumulan: de paternidad, por enriquecimiento ilícito y por su evidente complicidad con el … Continua la lectura de El felipismo inmovilista