Una vida llogada entre núvols

Tothom que em coneix sap que m’agrada llegir els núvols. De fet, en tinc una bona col·lecció, fotografiats per mi o bé per amics que me’ls envien generosament. El meu compte d’Instagram ara n’és ple. Vaig començar a publicar aquestes fotografies arran que em diagnostiquessin un càncer de laringe que encara m’estan tractant a l’Hospital Clínic tres excel·lents professionals: la Dra. Isabel Vilaseca (otorinolaringologia), la Dra. Neus Basté (oncologia de cap i coll) i la Dra. Izaskun Valduvieco (oncologia – radioteràpia). Em sento molt ben tractat, també, per la psicòloga que m’ajuda a passar aquest tràngol, la Dra. Mireia Primé-Tous, … Continua la lectura de Una vida llogada entre núvols

L’excepcionalitat

Léalo en español Estem atrapats en l’excepcionalitat. Aquesta pandèmia ha posat el món dins un parèntesi del qual no se sap com se’n sortirà. Els auguris no són bons, perquè la sobtada alteració de la vida pública ha esquinçat les vores de moltes coses, però, sobretot, està posant a prova la democràcia, que cau a trossos. No és que la pandèmia hagi estat el motiu de l’adulteració democràtica, un mal que s’escampa a una velocitat superior a la del virus, és que ha fet més visible la pertorbació. Molt abans d’aquests quinze dies la democràcia corria perill a Turquia, Polònia, … Continua la lectura de L’excepcionalitat

Eduard Bigas. La màquina de viure

No hi ha dubte que la pintura es resumeix així, com la confluència harmoniosa —o no— del color amb la línia, de la forma amb l’espai. O si es vol dir d’una altra manera, de les línies que separen els colors i els defineixen i dels espais que prenen forma i volum en un contorn. La pintura és raó i emoció, a parts iguals. Sense l’emoció no existiria l’art, perquè és l’única manera de provocar sorpresa als altres. Sense sorpresa tampoc no existiria l’obra d’art. Només ens quedaria la reproducció, que també és interessant però és merament mecànica. L’art és … Continua la lectura de Eduard Bigas. La màquina de viure