No banalitzeu les diferències

A Catalunya no ha existit mai un SNP. Hi ha hagut diversos intents de crear-lo des de la celebració del Primer Congrés Catalanista el 1880. Les disputes entre les diverses faccions catalanistes, i per tant les ruptures, han estat molt més habituals. La bifurcació més evident tenia arrels ideològiques. El republicanisme que defensava Valentí Almirall a Lo Catalanisme (1886) contrastava amb les tesis clericals del bisbe Josep Torras i Bages exposades a La tradició catalana (1892), un llibre concebut per marcar distàncies equidistants tant del tradicionalisme immobilista del clergue Fèlix Sardà i Salvany com del racionalisme laic d’Almirall. La definició ideològica, doncs, ha marcat … Continua la lectura de No banalitzeu les diferències

L’error d’Esquerra

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

Sainet i drama de la investidura

Léalo en español 1. Divendres s’acaba el termini per celebrar la primera convocatòria del ple d’investidura. Falten cinc dies i el més calent és a l’aigüera. Ateses les diferències abismals entre els tres partits de la majoria independentista, no seria estrany que finalment no poguessin arribar a un acord. Si cadascú tiba la corda per imposar els seus criteris, serà realment difícil superar les diferències. El sistema d’idees que separa Esquerra de Junts, un cop escindida la dreta del PDeCAT, és molt menor que la rasa ideològica que separa els dos partits majoritaris de l’anticapitalisme de la CUP. Si no estiguessin a matar, … Continua la lectura de Sainet i drama de la investidura

Iglesias, cap d’arengada

Léalo en español Hi ha qui pretén negar que els embolics que viu la política espanyola siguin conseqüència de la crisi sobiranista catalana. El desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy va ser, no cal dir, la sentència del cas Gürtel, però la iniciativa no hauria prosperat si els partits bascos, catalans i valencians no haguessin decidit votar-hi a favor. A Catalunya, ves, s’acostuma a donar més credibilitat democràtica i negociadora al PSOE que al PP. És una convicció de l’esquerra sobiranista que requeriria un estudi profund per avalar-ne la veracitat. La qüestió és que l’1 de juny del 2018 Pedro … Continua la lectura de Iglesias, cap d’arengada

La guerra dins la guerra

Léalo en español 1. La Guerra Civil no van guanyar-la els franquistes, van perdre-la els republicans. Per sort de la historiografia —un cop superada l’etapa dels historiadors militants—, tenim estudis suficients que ens demostren fins a quin punt l’intent de fer la revolució mentre es combatia el feixisme va ser suïcida per als interessos del republicanisme demòcrata. La llàstima és que la sensatesa, és a dir la necessitat de prioritzar guanyar la guerra i deixar per a més endavant la revolució, va anar acompanyada del predomini dels estalinistes que, amb el seu pensament totalitari, van decidir liquidar els “revolucionaris” amb violència i mentides. L’assassinat d’Andreu Nin, el mític dirigent del POUM, a mans … Continua la lectura de La guerra dins la guerra

Ja n’hi ha prou… de què?

Léalo en español 1. El Foment del Treball és actualment el refugi de polítics que han fracassat en la seva estratègia de pacte amb els diversos governs de l’Estat. Josep Sánchez Llibre no crec que hagi dirigit mai l’empresa familiar de conserves. És impossible. Des del 1988 que no ha parat d’acumular càrrecs polítics: parlamentari a Catalunya (1988-1993), senador (1992-1993) i diputat a Corts (1993-2016) per CiU. Quan la coalició nacionalista es va dissoldre i UDC es va estavellar a les urnes, els seguidors de Josep Antoni Duran i Lleida van buscar refugi on fos. Al PSC (Ramon Espadaler) o … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou… de què?

Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Láealo en español Qui té un problema és Esquerra Republicana. Quedar primer a les eleccions pot ser una oportunitat, però també un regal enverinat. El 21-D, Junts per Catalunya va guanyar ERC per poc més de deu mil vots i l’alegria els va empatxar. Els negociadors per a la formació del nou govern —que no ho haurien d’haver estat mai, perquè eren dos presos— van acordar un govern de coalició amb els republicans com si Junts hagués perdut les eleccions. Les principals conselleries, les d’un pressupost més important, els mitjans de comunicació públics i no sé quantes coses més van anar a parar … Continua la lectura de Pòquer a l’O.K. Corral independentista

«El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Polémico y no siempre diplomático, Agustí Colomines no es la persona en la que uno piensa cuando piensa en un catalán. Arquitecto de la “Casa Gran del catalanisme” con la que CiU regresó a la Generalitat en 2010 –en la prehistoria del Procés–, en los últimos años se mueve de forma intermitente por las bambalinas de Junts. Ahora, mientras se recupera de un cáncer, asegura estar retirado. Cuesta creerle. Beñat Zaldua Con los resultados del 14F en la mano, ¿ve alguna alternativa a un gobierno que no pase por el acuerdo entre ERC y Junts? Ni una. Y ni una … Continua la lectura de «El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Majories ‘fake’

Léalo en español És un tòpic que continua repetint-se després de cada elecció. Molts partits cauen en el patetisme de Marta Pascal, que amb menys de cinc mil vots es creu l’alternativa a no se sap què, i busquen condicionar les negociacions postelectorals magnificant la seva força. Pedro Sánchez ha gosat afirmar, sense que les dades ho avalin i lluny de reconèixer la victòria en vots i escons del bloc independentista, que la “victòria clamorosa” de Salvador Illa avala la necessitat de constituir un govern progressista, liderat pel PSC, amb els comuns. Entre els dos partits només sumen quaranta-un diputats i, per tant, aquest … Continua la lectura de Majories ‘fake’

Redistribució de vots

Léalo en español 1. L’abstenció electoral és sempre una mala notícia. I en aquestes eleccions, forçades per la destitució del president Quim Torra, l’abstenció ha estat molt alta. Diguem-ho al revés. En la primera dècada sobiranista la participació ha anat en augment fins arribar al màxim històric del 2017, en què el 79,09% de l’electorat va omplir les urnes i l’independentisme, per bé que fragmentat, es va imposar a l’unionisme sense superar el 50% que ara sembla ser que s’ha superat. Per tant, convé que l’independentisme no s’emocioni pel fet que s’hagi assolit el percentatge fetitxe de la meitat de l’electorat. La … Continua la lectura de Redistribució de vots