Canvi de cicle

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle

“Votar y hacerlo bien”

El unionismo anda revuelto. Ante la determinación del presidente Artur Mas de convocar la consulta sí o sí, los unionistas buscan desesperadamente contradicciones entre el sector soberanista catalán. Desde que se conoció la funesta noticia del fraude de los Pujol, la táctica unionista consiste en dar por liquidado el proceso y buscar aliados entre los catalanistas moderados para certificar su defunción. Un día aprovechan las declaraciones del consejero Santi Vila, siempre locuaz, y a la mañana siguiente las de otro consejero, el profesor Andreu Mas-Colell, un hombre de orden donde los haya.Y si con eso no hubiera bastante, le sacan punta a … Continua la lectura de “Votar y hacerlo bien”

CDC en la encrucijada

  Cuando en 2000 Artur Mas fue elegido secretario general de CDC para relevar a Pere Esteve, que luego se pasó a ERC, el pujolismo ya había comenzado su decadencia. Era una muerte anunciada que Pujol no quiso o no supo ver, a pesar de que el desgaste gubernamental era evidente y que su opción de pegarse al PP de Aznar resultó ser letal, pese a los beneficios que obtuvo para Cataluña. Quien había sabido dirigir el país durante más de dos décadas, en 1999 ya andaba falto de reflejos. Ahora su muerte civil es irreparable. En el artículo Ara toca, president, firmado conjuntamente por Francesc-Marc Álvaro, … Continua la lectura de CDC en la encrucijada

La pérdida de mentalidad institucional

Uno de los rasgos más sobresalientes de los dos gobiernos tripartitos fue sin duda su falta de mentalidad institucional. Podría hacer una larga lista que lo demostraría, empezando por el viaje del vicepresidente (ERC) a Perpiñán y acabando por la presencia del consejero (ICV-EiUA) de Gobernación en una manifestación infectada de personas antisistema. La falta de esa mentalidad institucional en muchos dirigentes del tripartito fue tan evidente que incluso aquellos que se habían ilusionado con el cambio gubernamental de 2003 se hartaron de la frivolidad con que las izquierdas abordaron sus tareas en el Govern. En nuestro país se confunde … Continua la lectura de La pérdida de mentalidad institucional

Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?

Segons explicava Francesc-Marc Álvaro en una suculenta entrada del seu blog Desconnexio.cat corresponent al passat dia 27, el president Artur Mas estaria disposat a renunciar a ser cap de llista si CiU i ERC aconseguissin pactar una candidatura unitària per a les properes eleccions. En aquest sentit, Álvaro, que és un home ben informat i per tant no cal dubtar que sap de què parla, revela que “des del nucli de confiança del president de la Generalitat s’ha fet arribar de manera indirecta a Oriol Junqueras i al seu equip que Artur Mas renunciaria a ser cap de llista si … Continua la lectura de Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?

Malditos reinos de taifas

En Catalunya cada maestrillo tiene su librillo. Hay, efectivamente, tantas seseras como monteras en cualquier ámbito, ya sea político, ya sea cultural. El individualismo, sustrato de las sociedades liberales, aquí, sin embargo, arraigó mediante la difusión del anarquismo, que fue siempre más libertario que comunalista, a diferencia de lo que ocurrió en el sur de España. Ese individualismo a menudo ha sido muy fructífero para abrir caminos y superar retos, pero a veces resulta irritante ver como se repiten iniciativas, se duplican instituciones y se derrochan recursos que podrían cubrir otras necesidades. Lo que desde un punto de vista social es … Continua la lectura de Malditos reinos de taifas

Asesinatos venenosos

Durante la primera legislatura catalana, cuando yo trabajaba como asistente del diputado Josep Benet, los miembros de los partidos del gobierno y de la oposición podían comer o beber juntos incluso en las peores circunstancias. Recuerdo sobre todo una cena que se organizó espontáneamente a las puertas del parlamento catalán justo antes de que se votase la moción de censura contra Jordi Pujol. Benet la presentó, con el apoyo del PSUC, a finales de septiembre de 1982. Aquello acabó con un sonoro fracaso y menos acritud de la que exhiben algunos de los relatores de aquellos hechos en un librito conmemorativo del 25 … Continua la lectura de Asesinatos venenosos

La coronació i el president

El president de la Generalitat ha decidit escurçar la seva estada als EUA per poder assistir a la coronació de Felip VI. L’argument del president per prendre aquesta decisió ha estat molt clar, diguin el que diguin els que escruten els moviments del president des dels dos extrems. El president ha justificat la decisió per demostrar que Catalunya té “respecte institucional i bon veïnatge”. El president ha parlat en nom de Catalunya, que és el que li pertoca quan parla en nom de la institució. Però és que, a més, el president assistirà a la cerimònia després que la federació de … Continua la lectura de La coronació i el president

El rey, CiU y el “establishment”

El reinado de Juan Carlos de Borbón es la historia de cómo el hombre designado por Franco consiguió ser aceptado por la inmensa mayoría de partidos políticos de la transición. En 1978, cuando se aprobó la nueva Constitución, la monarquía española recibió el apoyo de 325 diputados, de los 345 presentes, repartidos entre los grupos UCD, AP, PSOE-PSC, PCE-PSUC, PSP-US, PSA, PDC, UDC-IDCC, Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, antecedente del PAR, y la Candidatura Independiente de Centro, de José Miguel Ortí Bordas. En contra votaron 6 diputados y 14 se abstuvieron. Los votos negativos correspondieron a los diputados de AP Gonzalo Fernández … Continua la lectura de El rey, CiU y el “establishment”

Catalunya dins l’Europa dels extrems

El terrabastall pels resultats electorals a França i Grècia és espectacular i agut. Fa més que bo el pronòstic que vaig escriure en l’article La vuelta de los extremos. Hi augurava la pujada dels partits extremistes, de dreta i d’esquerra, a França, la Gran Bretanya, Grècia i Holanda. Només he errat en el cas holandès, cosa que celebro, perquè el partit de Geert Wilders no ha avançat tant com es preveia, però en canvi hem d’afegir a l’èxit dels partits extremistes el Partit Popular Danès de Morten Messerschmidt i l’entrada dels euroescèptics i els neonazis alemanys al Parlament Europeu. Els partits tradicionals de l’Europa que … Continua la lectura de Catalunya dins l’Europa dels extrems