Qui tem Gerry Adams?

El dimecres de la setmana passada van arrestar Gerry Adams, el líder del Sinn Féin, al comtat d’Antrim, un dels sis comtats que formen Irlanda del Nord. Malgrat que Adams visqui en aquest comtat nord-irlandès, des del 1983 és Caomhín O Caolain, president, del Sinn Féin a tota l’illa i des del 2011 és, a més, el líder del partit al Dáil (Parlament) de la República d’Irlanda i diputat per la circumscripció de Louth i East Meath. Martin McGuinness, que també viu al nord, és, en canvi, el viceprimer ministre del govern autònom. Que Gerry Adams visqui al nord però … Continua la lectura de Qui tem Gerry Adams?

La leyenda del catalán suicida

El historiador y miembro del consejo editorial de El Periódico,Joaquim Coll i Amargós, es hoy uno de los paladines del unionismo españolista en Catalunya. Antiguamente estuvo vinculado a ERC, pero de eso no se acuerda ni él mismo, porque hoy se ha convertido en la voz del socialismo rancio, verbalmente federalista y de izquierdas, que ya ni siquiera está dispuesto a permitir que los catalanes voten. Lo dejó muy claro en el acto de constitución de la entidad españolista Sociedad Civil Catalana, que integra a miembros destacados de la derecha españolista catalana, y que tuvo lugar en el Teatro Victoria, en el Paralelo … Continua la lectura de La leyenda del catalán suicida

Aires de canvi

Passen els dies i la data de la consulta se’ns tira al damunt. És veritat que abans del 9-N els europeus som convocats a triar el nou Parlament i altres càrrecs de la UE el pròxim 25 de maig. Tinc la sensació, però, que aquestes eleccions europees no mobilitzaran gaire la gent. Almenys aquesta seria la conseqüència lògica de les crítiques que escolto sobre el greu error que han comès ERC i CiU en no ser capaços d’acordar una candidatura nacional. Fins i tot, José Antonio Zarzalejos, un home tan intel·ligent com contrari al procés sobiranista català, ha observat que … Continua la lectura de Aires de canvi

¿Sumar facciones o candidatura nacional?

¿Qué sentido tiene intentar llamar la atención de Europa cuando por ahora sólo ha mostrado una pasividad escandalosa frente al proceso catalán?” Este es el mantra que susurran los que celebran la incorporación a la candidatura de ERC para Europa de uno de los paladines del federalismo socialista. ¿Ahora resulta que lo que digan en Europa no importa? Pues si eso era así, si llamar la atención de Europa sobre Catalunya no importa, ¿por qué tanta bulla para que José Manuel Durão Barroso, Viviane Reding o cualquier funcionario de la UE se manifestase públicamente a favor de la consulta soberanista catalana? Europa no puede servir para una cosa … Continua la lectura de ¿Sumar facciones o candidatura nacional?

Sí + Sí

L’ acord assolit pels partits compromesos amb el dret a decidir és intel·ligent, perquè, d’entrada, preserva la unitat de la majoria de forces polítiques catalanes. Fins i tot el PSC podria haver assumit aquesta fórmula si no s’hagués precipitat als braços d’un PSOE immobilista. Perquè, vejam, per què no es pot consultar el poble sobre el seu futur? La deriva conservadora del socialisme espanyol i català fa feredat. Ara: sóc dels que creu que una cosa és l’aparell del partit i el munt de càrrecs municipals als quals els uneix un anticatalanisme que, incomprensiblement, regalen a CiU i ERC, i una altra els electors socialistes, que … Continua la lectura de Sí + Sí

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El PSC ha baixat de l’autobús

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús

Moderats i independentistes

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes

Govern d’unitat?

El cap de setmana passat va tenir lloc un minicongrés del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) que va ser convocat per decidir què fer davant l’oferta d’Angela Merkel de formar una nova gran coalició entre democratacristians i socialdemòcrates. Els 230 militants reunits a Berlín van votar majoritàriament a favor (un 70%) d’iniciar converses formals per tornar a governar amb la CDU/CSU a pesar de les protestes de les joventuts socialistes que es van manifestar a la porta del recinte on es feia la reunió. Sigmar Gabriel, probable futur vicecanceller, ha planificat el procés de presa d’una decisió tan transcendental en diverses … Continua la lectura de Govern d’unitat?

Max Cahner, polític

El 16 de desembre de 1979 es va celebrar l’assemblea fundacional de Nacionalistes d’Esquerra al Casino l’Aliança del Poblenou, amb un miler d’assistents, entre els quals hi havia antics militants del PSAN, de l’FNC, de la USC i fins i tot de Bandera Roja, del PSUC i dels col·lectius ecologistes. Josep Ferrer, Josep-Lluís Carod-Rovira, Francesc Espriu, Oriol Comas, Lluís Anglada, Tona Gusi, Josep Huguet, Joan Oms, Josep Pinyol, Josep Maria López Llaví, Marc Palmés, Enric Pedrosa, Miquel Peiró, Ernest Benach, Xavier Garcia Pujadas, Jordi Altarriba, Jordi Vilanova, Martí Metge, Joan Albert Abril, Santiago Vilanova, Antoni Malaret, Enric Borràs, Francesc Martínez … Continua la lectura de Max Cahner, polític