El suprem adeu de Rafa Aracil

Léalo en español “… l’angúnia de saber-nos la mort / quan naixem nascuda a les entranyes”. Així fan un parell dels versos adolorits del poeta valencià Marc Granell. Així és com m’he sentit quan he sabut que s’havia mort en Rafa, el meu professor Rafael Aracil. Dins l’oasi que és la vida, de vegades es té la sort de compartir el temps amb algunes persones ―tanmateix, poques― que et fan sentir permanentment jove. Són els mestres. Ja poden passar els anys que, per als que n’hem estat deixebles, aquests mestres ens presenten la nostra pròpia imatge de joventut. I quan els mestres se’n … Continua la lectura de El suprem adeu de Rafa Aracil

Desautoritzar el catastrofisme

Léalo en español 1. El baró de Cuvier va atribuir a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història. Va plantejar-ho el 1812, mentre a Cadis els resistents espanyols contra la invasió napoleònica promulgaven la que seria considerada com a primera constitució liberal europea. Una gran catàstrofe va propiciar l’aprovació d’un text constitucional que seria rebregat posteriorment i que va ser més exemple de llibertat per a les successives onades revolucionàries liberals a Europa que no pas per a Espanya, dominada per les tensions permanents entre el poder civil … Continua la lectura de Desautoritzar el catastrofisme

Violència gratuïta… o no tant

Léalo en español 1. Una setmana d’aldarulls nocturns als carrers de les grans capitals catalanes i gairebé un centenar de detinguts. L’espurna que va encendre el foc va ser, encara que el conseller Miquel Sàmper ho negui, l’entrada dels mossos a la Universitat de Lleida per detenir el raper Pablo Hasél i la polèmica càrrega policial a la Via Augusta, a l’altura de Gal·la Placídia, durant la qual una manifestant va perdre un ull en rebre l’impacte d’una bala de foam. Des del cas Ester Quintana, qui també va perdre un ull a mans dels Mossos arran de la concentració a Plaça … Continua la lectura de Violència gratuïta… o no tant

Puigdemont i la política màgica

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

El separatista platònic

Léalo en español “Ara és demà”. Així arrenca el poema de Miquel Martí i Pol que el grup de folk Coses, del voluntariós Jordi Fàbregas del Tradicionàrius, va adoptar per titular l’àlbum del 1977. “No escalfa el foc d’ahir / ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou”, segueix l’estrofa. Ni ahir, ni avui. El demà és el futur que volem que sigui possible avui. Per això em va costar d’entendre una distinció que l’exvicepresident del Parlament, l’honorable Isidre Molas, fa en el seu nou llibre de memòries: Quan tot ens semblava possible (Eumo Editorial). A la introducció Molas distingeix entre el … Continua la lectura de El separatista platònic

L’obscenitat dels mots

Léalo en español Antoni Puigverd és un nostàlgic. Fa uns dies va publicar l’article “La espiga del reencuentro”, de dalt a baix, un exemple d’enyorament. La ferida de Puigverd li recorda sovint que el catalanisme que ell defensa ha deixat de ser central i s’ha substituït, “forçant obscenament el llenguatge”, pels mots dicotòmics “unionistes i sobiranistes”. Quina és l’ofensa? Diu el catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la UB, Rafael Bisquerra, al seu llibre Política y emoción (Pirámide, 2017) que “s’ha de sensibilitzar la classe política, els analistes polítics, els investigadors en ciències polítiques i socials, i la societat en general sobre … Continua la lectura de L’obscenitat dels mots

Els efectes de la mani de dissabte

Léalo en español – English version   Estava cantat que la manifestació de dissabte passat tindria uns efectes polítics que sobrepassarien els motius pels quals havia estat convocada. És segur que aquesta no era la intenció dels convocants, però de seguida es va veure que l’espanyolisme voldria aprofitar l’ocasió per refer-se de la frustració que sentia pel que havia passat durant les 72 hores posteriors a l’atemptat del 17-A i, sobretot, per la interpretació positiva i elogiosa dels mitjans de comunicació internacionals cap a la gestió policial i política de la Generalitat del gran enrenou. Els devia coure el reconeixement. Malgrat … Continua la lectura de Els efectes de la mani de dissabte

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

L’error, o no, de Gabriel Rufián

Léalo en español Suposo que molts independentistes van xalar escoltant l’abrandat discurs contra el PSOE que va pronunciar el diputat d’ERC al Congrés en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. L’endemà, un cop constatat que el PP es va alinear amb el PSOE contra els furibunds atacs del republicà, l’alegria dels independentistes radicals devia augmentar encara més. Tan sols Joan Tardà va intentar posar pomada a la ferida amb un seguit d’afectuoses piulades dirigides als socialistes. Quines coses, oi? El món al revés, atès que abans Tardà era l’home dels incendis, i en canvi ara sembla un moderat en contraposició amb el verb encès i populista del seu … Continua la lectura de L’error, o no, de Gabriel Rufián

La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

Va siendo hora de que digamos las cosas por su nombre. Desde 1979 hasta la crisis financiera de 2008, la autonomía catalana dispuso de la voluntad de construir un Estado de bienestar para todos los catalanes. A pesar de los déficits políticos y estructurales que puedan existir, nadie puede negar el gran salto que Cataluña dio en eso período ascendente, cuando “todo estaba por hacer y todo era posible”, como escribió el poeta popular por excelencia, Miquel Martí i Pol. El modelo catalán de Estado de bienestar es de los caros: hospitales comarcales por doquier; universidades territorializadas; centros de atención … Continua la lectura de La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar