“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

“Last Orders”, míster Sánchez

Des de l’escó 33 Hi ha polítics que avancen per la vida com si fossin funambulistes, capaços de caminar sobre un fil sense xarxa amb un somriure i una frase ben dita. Pedro Sánchez és un mestre d’aquest ofici: cau, s’aixeca, improvisa, rectifica i torna a improvisar. Però fins i tot els funambulistes necessiten una xarxa si no volen morir esclafats. La xarxa de Sánchez és ara estreta i depèn dels set diputats de Junts. Les declaracions recents del president espanyol, admetent que “Junts tenia raó” i que “no s’han complert totes les fites previstes”, són l’enèsima constatació que el … Continua la lectura de “Last Orders”, míster Sánchez

PSOE i Junts: paper mullat

Des de l’escó 33 Quan Junts va signar l’acord de Brussel·les amb el PSOE, ho va fer assumint un risc polític enorme. No era una operació menor ni oportunista, com alguns han volgut fer creure. Era una aposta per intentar transformar l’Estat des de la seva pròpia contradicció: la d’un govern que depèn del suport dels independentistes, però que alhora és incapaç d’assumir el conflicte polític com a tal. Aquell acord havia de ser un punt d’inflexió, un intent de traslladar a la política el que fins aleshores només s’havia abordat per la via judicial o policial. Però, com tantes altres … Continua la lectura de PSOE i Junts: paper mullat

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

El compte pendent

Des de l’escó 33 La reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat sobre el finançament ha tornat a posar damunt la taula el vell compte pendent entre Catalunya i l’Estat. El balanç torna a ser negatiu. Ni el “finançament singular” pactat entre ERC i el PSOE per garantir la investidura de Salvador Illa s’ha concretat, ni sembla que no s’hagi de concretar en res en un futur immediat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que també és candidata a presidir la Junta d’Andalusia, ja havia avisat dies abans que “no es pot fer un sistema per a una sola comunitat autònoma”. El … Continua la lectura de El compte pendent

No subestimis el monstre

Des de l’escó 33 Una de les discussions polítiques més delicades i menys ben resoltes als parlaments democràtics contemporanis és com s’ha de tractar l’extrema dreta quan entra a les institucions. Ignorar-la? Combatre-la frontalment? Integrar-la en els jocs parlamentaris? Marcar límits amb contundència? Els dubtes són legítims. Però hi ha una cosa que ja hauríem d’haver après: el menyspreu paternalista, l’arrogància moral o la condescendència woke no serveixen per frenar la seva expansió. Més aviat al contrari. Sovint els cordons sanitaris només tenen com a conseqüència “victimitzar” l’extrema dreta entre un electorat cada vegada més emocional. Des que l’extrema dreta … Continua la lectura de No subestimis el monstre

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Puigdemont, el passat que no passa

Léalo en español “El passat que no passa” és una expressió utilitzada per l’historiador italià Benedetto Croce. Significa que el passat no es mor mai, ni tan sols en el present. Sempre hi és, perquè forma part de l’estructura de totes les societats. No hi ha pobles sense història. En tot cas, hi ha pobles als quals se’ls nega la història. Així doncs, segons Croce, la història deixa de ser una simple explicació de fets del passat per esdevenir història contemporània, allò que té lloc avui amb arrels en el passat. Com escrivia fa uns dies David Carabén, parlant de Messi, com … Continua la lectura de Puigdemont, el passat que no passa

Les persecucions d’Évole

Léalo en español Coneixeu cap espanyolista que hagi estat detingut pel fet de ser-ho? Jo no. La llista d’independentistes multats, empresonats i inhabilitats és, en canvi, molt llarga. Ho és tant, que el govern espanyol ha hagut de fer-ne el recompte per poder pactar amb els partits independentistes la futura llei d’amnistia. L’espanyolisme, o la seva traducció pràctica, que és el desig de destruir la cultura catalana, com estan fent ara el PP valencià i balear, no mereix cap càstig en l’ordenament jurídic espanyol. Tampoc no genera la protesta de l’esquerra espanyola, més preocupada, com ha passat sempre, a denunciar les … Continua la lectura de Les persecucions d’Évole