Urnes sense democràcia

Léalo en español Cal imaginar el futur abans d’arribar-hi. Cal tenir nostàlgia del futur, per dir-ho a la manera del gran cartellista valencià Josep Renau, especialment en política. Les vivències del trajecte no són exactament aquest futur imaginat, però ens hi aproximen. Són la llum que ens guia fins i tot encara que sapiguem que tal vegada hi haurà algú —potser nosaltres mateixos?— que no aconseguirà arribar a la pròxima estació d’enllaç. Tant és, perquè sense utopia és impossible viure. Una vida sense aquesta concepció imaginada (que no vol dir imaginària) de la societat ideal no té sentit. La utopia … Continua la lectura de Urnes sense democràcia

La lengua del imperio

En todos los estados democráticos multilingües del mundo se respeta la pluralidad. En España, no. El problema arranca de la misma Constitución de 1978, que convirtió, o mejor dicho, reafirmó el español como lengua única del Estado. Según esa Constitución, España no es multilingüe, sólo lo son las autonomías con lengua propia. O sea que, según dicho criterio, la parte es multilingüe y en cambio el todo no lo es. Una aberración que genera iniquidad y eternos y cansinos debates sobre la salud del todo —el español— sin prestar atención a lo que le pasa a la parte, que, por … Continua la lectura de La lengua del imperio