La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Des de l’escó 33 La corrupció matarà la democràcia. En realitat, ja ho està fent. És una evidència. La ceguesa política —tant a Catalunya com arreu del món— ens ha impedit de reconèixer-ho fins que, com passa sovint, l’extrema dreta ha utilitzat la corrupció del poder establert com a palanca per promocionar uns ideals que, es miri com es miri, ataquen el cor mateix de la llibertat. Sense llibertat no hi ha democràcia. És una amenaça global que troba el seu caldo de cultiu tant en el capitalisme més salvatge com en els règims autoritaris que es diuen comunistes, com ara … Continua la lectura de La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

El colpisme, com si fos ahir

Léalo en español Han transcorregut més de quatre dècades des del 23-F de 1981 i sembla com si fos ahir. No és que el temps s’hagi aturat, perquè en aquests anys han passat moltes coses, i algunes de ben grans. Per començar, hi ha hagut un canvi molt reconfortant, almenys per als que som republicans de veritat. El rei emèrit Joan Carles és avui un pària. Viu fugat de la Hisenda espanyola a Abu Dhabi, una d’aquelles monarquies absolutes i corruptes que van engreixar-li el compte corrent, per intentar salvar la monarquia espanyola, que viu una decadència absoluta. No se’n surt gaire, perquè … Continua la lectura de El colpisme, com si fos ahir

Junts i el PP, l’extravagància

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Amnistia i democràcia

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

Entre els escèptics i els malintencionats

Léalo en español El temps passa molt de pressa, encara que políticament el temps sembli estancat. “Tornar sempre és la millor part de l’aventura” va escriure Valtònyc dissabte passat en anunciar per sorpresa que tornava a casa per deixar enrere sis anys d’exili injustificat. Ho va anunciar a X amb la inclusió d’unes emotives imatges i un text ben explícit: “Gràcies per haver-me acompanyat durant aquests sis anys d’exili i ara també en aquest primer trajecte de tornada a casa. Per tot el que hem lluitat, rigut, viscut i plorat”, ha piulat Valtònyc, en referència al president Puigdemont, qui, com … Continua la lectura de Entre els escèptics i els malintencionats

El dilema independentista

Léalo en español De vegades em fa l’efecte que les obsessions polítiques ens fan perdre la perspectiva. El mateix dia que a l’hemicicle del Congrés dels Diputats espanyol ressonava la llengua catalana (i altres llengües peninsulars), a Europa l’oficialitat del català quedava momentàniament encallada. Atès que el compromís contret per Pedro Sánchez amb Junts per investir Francina Armengol presidenta del Congrés només s’ha acomplert a mitges, de seguida s’han sentit els retrets d’alguns sectors independentistes, especialment els de la quarta llista i els dels malcontents de Twitter. Si ho analitzéssim bé, sense intransigències, donaríem a tots dos fets la dimensió “històrica” que … Continua la lectura de El dilema independentista

L’amnistia i les 155 monedes de plata

Léalo en español El debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo començarà d’aquí a uns dies. Si no hi ha sorpreses, a l’estil del tamayazo, no aconseguirà ser investit. Quaranta-vuit hores abans, José María Aznar —el gest amenaçador del qual no enganya— presidirà a Madrid una manifestació contra l’amnistia. L’expresident del govern espanyol, que va pactar amb Jordi Pujol la seva primera investidura el 1996 amb un “cost” prou elevat en termes d’espanyolitat simbòlica (la supressió del servei militar obligatori, sense anar més lluny), s’esquinça ara les vestidures davant la possibilitat d’un acord entre el PSOE i Junts. Si no fos perquè ja és gran i té dificultats per caminar, estic segur que Felipe González assistiria … Continua la lectura de L’amnistia i les 155 monedes de plata

La guerra bruta de la màfia unionista

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Adreçat als nostàlgics de Convergència

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència