En defensa pròpia

A les 10 del matí del 23 de juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van començar a escorcollar la seu del Palau de la Música Catalana per ordre d’un jutge que investigava un presumpte desviament de 2,9 milions d’euros en els comptes de l’entitat. Vaig escoltar la notícia a la ràdio i no li vaig prestar gaire atenció. A més, no coneixia Fèlix Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, a pesar de ser jo director de la Fundació CatDem, l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas, a la qual havia canviat el nom –amb gran disgust de la família, per … Continua la lectura de En defensa pròpia

La corrupció mata

La corrupció ha matat l’espai convergent. No pas socialment, sinó políticament. Els ha costat entendre-ho, però és així. La corrupció i l’entossudiment de Mas per seguir al peu de la lletra les polítiques de rigor pressupostari imposades per Andreu Mas-Colell i el seu equip. Fins a mitjan anys 90, CDC havia estat un partit que ho arreplegava tot. L’hiperlideratge de Jordi Pujol era com un mantell protector que, entre altres coses, cobria i minimitzava les diferències ideològiques, sovint ben pronunciades, entre diversos sectors. Una de les primeres reunions que vaig tenir en acceptar la direcció de la Fundació Ramon Trias … Continua la lectura de La corrupció mata

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

“El referèndum no posarà ningú en perill”

 Albert Solé Fa poc més d’un any que va ser nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una renovació a fons de la institució que forma els funcionaris. Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor d’història contemporània de la UB, també va ser l’home escollit per Artur Mas per donar forma a la Casa Gran del Catalanisme a través de la direcció de la Fundació CatDem de Convergència (2007-2013). ¿La reforma de l’Escola d’Administració Pública que preparen tindrà sentit sense independència? Sí. És cert que el motor que ha permès fer aquest canvi és el procés, però la … Continua la lectura de “El referèndum no posarà ningú en perill”

No van a parar la movilización del 6-F

El presidente de Port de Barcelona, Sixte Cambra, se enteró del inicio del registro de su despacho que tuvo lugar este jueves por la prensa: “Mientras los diarios decían que estaba detenido, yo estaba sentado en mi despacho”. Cambra también se sorprendió y se indignó al enterarse de la llegada de los agentes policiales por la prensa incluso antes de que irrumpiesen en la sede de la autoridad portuaria.¡Rarito, rarito, la verdad! El registro empezó a las 9:30 de la mañana y acabó a las 21:30. ¿Doce horas para registrar un solo despacho? ¡Madre mía, ni que este señor tuviese … Continua la lectura de No van a parar la movilización del 6-F

De García-Margallo a Catalá Polo

L’estat s’ha proposat matar judicialment el catalanisme polític transformat en sobiranisme independentista. Cada acció del bloc sobiranista va precedida o bé té una rèplica en forma d’espectacle judicial. La constitució del nou Parlament va anar precedida de les detencions dels antics o nous gestors de les finances de CDC i del registre de la seu central. L’endemà de la constitució, la policia s’abraonava sobre la família Pujol, amb espectacle mediàtic inclòs. I els mitjans de comunicació unionistes fan festa grossa i sense matisar res, barregen una cosa amb l’altra, com si el suposat finançament il·legal del partit tingués res a … Continua la lectura de De García-Margallo a Catalá Polo

Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

La campaña electoral catalana da para mucho. La combatividad de los dos frentes, el del “no” y el del “sí” a la independencia es proverbial. Los del sí, sin embargo, más confiados y alegres, dan rienda suelta a la “revolución de las sonrisas”, lo que enerva a los unionistas, que van lanzados difundiendo a diario su “pedagogía del desastre”, ese miedo cotidiano que algunos quieren meterle en el cuerpo a pensionistas e inversores para perjudicar a Junts pel Sí y la CUP. Lo que pretende ese tipo de “pedagogía”, basada en la mentira y la intimidación, es activar el miedo atávico ante lo desconocido … Continua la lectura de Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre