Etiqueta: Gabriel Rufián

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

En campanya cap al 14-F

agusticolomines

Léalo en español Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral. Les eleccions han estat convocades anòmalament per segon cop. El 21 de desembre del 2017, el govern de Mariano Rajoy va convocar unes eleccions autonòmiques després de la suspensió, de facto, de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La conxorxa unionista no va donar els fruits esperats. Malgrat que Ciutadans va assolir la primera posició, no li va servir de res, perquè l’independentisme, amb les tres versions tradicionals, va sumar una nova majoria absoluta. Ara s’ha repetit la història, amb un guió una mica diferent, perquè ja no ha estat el govern espanyol el … Continua la lectura de En campanya cap al 14-F

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Puigdemont i la política màgica

agusticolomines

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El separatista platònic

agusticolomines

Léalo en español “Ara és demà”. Així arrenca el poema de Miquel Martí i Pol que el grup de folk Coses, del voluntariós Jordi Fàbregas del Tradicionàrius, va adoptar per titular l’àlbum del 1977. “No escalfa el foc d’ahir / ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou”, segueix l’estrofa. Ni ahir, ni avui. El demà és el futur que volem que sigui possible avui. Per això em va costar d’entendre una distinció que l’exvicepresident del Parlament, l’honorable Isidre Molas, fa en el seu nou llibre de memòries: Quan tot ens semblava possible (Eumo Editorial). A la introducció Molas distingeix entre el … Continua la lectura de El separatista platònic

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Rufián

agusticolomines

Léalo en español Gabriel Rufián és l’Alfonso Guerra d’Esquerra Republicana. Com Guerra, Rufián busca l’aplaudiment fàcil. Des del faristol o des de l’escó del Congrés dels Diputats espanyol s’empesca alguna manera que li riguin la gràcia o bé amenaça algú amb l’estil pijoaparte que li escau tan bé. L’episodi de la tramitació dels pressupostos i la disputa amb Laura Borràs, que va portar-lo a parlar del preu de les jaquetes i de les bosses de mà, ha tingut continuïtat a Twitter. Amb una piulada amenaçadora, Rufián es va deixar anar i, quan tothom acusa els seguidors de Puigdemont d’ultramuntans i radicals, ell els assenyala com a representants … Continua la lectura de Rufián

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

I per què no Laura Borràs

agusticolomines

Léalo en español Junts ens ha imposat una excepcionalitat terriblement suïcida. L’interinatge de quatre mesos que es va obrir amb la inhabilitació del MHP Torra, acceptada a correcuita, és la pitjor solució que s’hauria pogut prendre. És clar, i com que ja ho he escrit tantes vegades estic segur que em diran que em repeteixo, des de la presó i l’exili és difícil de copsar el bategar de la societat. Junts s’ha instal·lat en un temps d’espera que és descaradament partidista. No és bo per a la causa independentista que les indecisions internes d’un partit acabin condicionant tot un país. … Continua la lectura de I per què no Laura Borràs

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Torna el color turquesa

agusticolomines

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El ‘meu’ principi de realitat

agusticolomines

Léalo en español Sigmund Freud va formular el principi de realitat per oposar-lo al principi de plaer que havia enunciat el físic, matemàtic i psicòleg Gustav Fechner el 1848. Els entesos afirmen que ambdós conceptes s’atenen al principi de satisfacció. O sigui, a la capacitat que té la ment humana de jutjar la realitat del món exterior —i d’actuar-hi en conseqüència— allunyant-se del dolor, del que l’ha provocat, per mirar de trobar una solució. Així doncs, segons la psicologia freudiana, no hi podem fer més. Tothom té el seu principi de satisfacció, la diferència és que els “realistes” s’acontenten amb una formulació a llarg termini i … Continua la lectura de El ‘meu’ principi de realitat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La comèdia de la unitat

agusticolomines

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El ‘Majestic’ d’ERC

agusticolomines

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Llepar-se les ferides

agusticolomines

Quan s’albira el final del túnel després de molts dies de confinament i de desconcert, em sorprèn constatar que l’independentisme partidista torni a debatre el de sempre, com si res no hagués passat. Tenen raó els que descriuen la situació com una mena de bucle melancòlic que, a més, va acompanyat d’un munt de retrets i deslleialtats. La realitat és que tenim l’autonomia devastada, sota mínims, que ni tan sols s’assembla a l’autogovern de què es disposava abans que les urgències del tripartit ens aboquessin a la fracassada reforma estatutària del 2006. El fracàs d’aquella reforma, que va avalar el … Continua la lectura de Llepar-se les ferides