Etiqueta: Gabriel Rufián

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada vaig ser a la conferència de Gabriel Rufián a Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum. Tinc el costum d’anar a aquests esmorzars informatius, quan els organitzadors m’hi inviten, que no és sempre. Al barroquíssim saló de l’antic Ritz de Barcelona, avui Hotel Palace, he pogut seguir les intervencions d’Ernest Maragall, Laura Borràs, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián. Els oradors s’hi esmercen i resumeixen en no gaire més d’una hora les propostes del seu grup, precedits per un presentador còmplice, que aporta un plus de credibilitat. A Ernest Maragall va presentar-lo l’exconseller Antoni … Continua la lectura de Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Perduts a Madrid. O no

agusticolomines

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Polítics sense nord

agusticolomines

Léalo en español Camino distret pel carrer i, de cop, m’atura un polític en actiu. Sense ni dir bon dia comença a esbroncar-me, com si jo fos la seva minyona. Tot i que estic avesat a la mala educació, perquè en el món de l’ensenyament abunda, no acabo mai d’assumir que en el món adult, el dels professionals de la política amb una mica de formació i de cultura, encara predomini l’ànima del cacic, de qui es creu amb el dret de demanar explicacions per tot i, a més, de fer-se la víctima. D’enganyar-se, perquè el més trist és que … Continua la lectura de Polítics sense nord

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La màgia de Gabriel Rufián

agusticolomines

Léalo en español Gabriel Rufián és un polític que sovint es fa un embolic amb les seves metàfores. ¿Se’n recorden d’aquella seva piulada, poc abans de la proclamació de la República, quan ERC era gairebé més radical i purista que la CUP, que amb una enigmàtica llegenda, “155 monedas de plata”, insinuava traïcions a dojo? Després va desmentir al programa d’Ana Rosa Quintana que hagués volgut dir el que tothom va entendre. Els polítics han posat en crisi la política perquè menteixen per sistema. No saben pronunciar la paraula “perdó” per admetre que s’han equivocat. Però en el cas que fos … Continua la lectura de La màgia de Gabriel Rufián

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La por a la Crida Nacional per la República

agusticolomines

Léalo en español Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (La Crida). Lakoff i el seu elefant han fet molt de mal. Són pura distorsió. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà vue del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, … Continua la lectura de La por a la Crida Nacional per la República

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

agusticolomines

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’esquerra unionista

agusticolomines

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada vaig publicar un article en què destacava el gest del PSCen votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, rebutjant així la decisió del PSOE d’abstenir-se i regalar el govern al PP. El motiu que em va empènyer a escriure aquest article va ser la poca sensibilitat que al meu entendre havia tingut el diputat republicà Gabriel Rufián en no tenir en compte que el PSC, tot i seure a la bancada del PSOE, no baixaria del burro. No necessito modificar ni una coma d’aquell escrit, a pesar de les crítiques —i els … Continua la lectura de Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’error, o no, de Gabriel Rufián

agusticolomines

Léalo en español Suposo que molts independentistes van xalar escoltant l’abrandat discurs contra el PSOE que va pronunciar el diputat d’ERC al Congrés en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. L’endemà, un cop constatat que el PP es va alinear amb el PSOE contra els furibunds atacs del republicà, l’alegria dels independentistes radicals devia augmentar encara més. Tan sols Joan Tardà va intentar posar pomada a la ferida amb un seguit d’afectuoses piulades dirigides als socialistes. Quines coses, oi? El món al revés, atès que abans Tardà era l’home dels incendis, i en canvi ara sembla un moderat en contraposició amb el verb encès i populista del seu … Continua la lectura de L’error, o no, de Gabriel Rufián

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El PSC i la catalanitat

agusticolomines

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat