Per un Govern fort

Léalo en español Fa més d’una setmana que Esquerra va reclamar a Junts que l’acord de govern s’havia de tancar abans del proper dissabte, 1 de maig. No crec que se’n surti. Malgrat la cimera de Lledoners, el pacte, sigui el que sigui finalment, encara necessita un temps de maduració. Zygmunt Bauman observava que el culte contemporani a la satisfacció immediata ha provocat que molta gent hagi perdut la capacitat d’esperar. Avui dia tothom té pressa. Els negociadors havien seguit fins ara la pauta de no avançar en una qüestió fins que no es resolgués la prèvia. A Lledoners van saltar-se la … Continua la lectura de Per un Govern fort

Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

El secretari general de Junts per la República defensa la “unitat nacional” com a mètode per aconseguir la independència per Joan Antoni Guerrero Vall (Barcelona) El secretari general de Junts per la República (JxR), Agustí Colmines, explica en aquesta entrevista amb El Món la proposta d’unitat que l’organització ha fet per a després de les eleccions del 28-A amb la creació d’un grup parlamentari de partits independentistes al Congrés dels Diputats. Un cop s’ha constatat que la Crida Nacional no aconsegueix l’objectiu de conformar llistes unitàries, aquest corrent d’independents de JxCAT manté la defensa de la “unitat nacional” com a … Continua la lectura de Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

Polítics mandrosos

Léalo en español Fa molta mandra escoltar el debat de política general al Parlament. I encara en fa més haver d’aguantar els portaveus oficiosos dels partits a les tertúlies matinals dels mitjans de comunicació. La sensació de desconcert és molt gran i hi ha qui l’aprofita per portar l’aigua al seu molí i practicar el coit interromput. La culpa és de l’independentisme i de la incapacitat dels dirigents actuals de generar consens, en primer lloc entre els grups de la coalició governamental. Les divergències en el si de JxCat són més evidents que a ERC, però a tot arreu se’n fan, … Continua la lectura de Polítics mandrosos

Aires de República

Léalo en español El president Puigdemont és lliure. Relativament, esclar. La resolució judicial del tribunal alemany dona embranzida a la causa republicana catalana, perquè és molt important que Puigdemont pugui continuar essent el referent al món del sobiranisme democràtic català. Sigui o no sigui president oficialment, Puigdemont és a hores d’ara el nostre Dalai Lama laic. A més, lliure, encara que sigui en llibertat condicional, es lidera millor que engarjolat. Aviat, quan la justícia alemanya decideixi definitivament si l’extradeix o el deixa en llibertat, l’Espai Lliure de Brussel·les tornarà a tenir la vigorositat que havia tingut durant els primers mesos d’exili. … Continua la lectura de Aires de República

Canvi de rasant

Quan era jove i vaig examinar-me per aconseguir el carnet de conduir, em va costar entendre què significava “canvi de rasant”. Al diccionari de la llengua catalana, trobo la mateixa definició de llavors. Un canvi de rasant és la “projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal”. Si no has circulat mai per una carretera que tingués un canvi de rasant, costa saber què és realment. La relació entre llargària i inclinació és important per entendre els efectes de la intersecció dels dos plans. Si encares un canvi de … Continua la lectura de Canvi de rasant

L’adulació que encobreix una traïció

Léalo en español Fedre, el fabulista llatí d’origen traci, va deixar dit que “les adulacions d’un home dolent encobreixen sempre una traïció”. En política les traïcions són a l’ordre del dia. Hi ha polítics que són considerats hàbils precisament perquè saben amagar les traïcions. A la Catalunya de l’individualisme, recular per tornar a viure de l’independentisme és més rendible que afrontar de cara les dificultats per fer efectiva la República, que és cert que només es va proclamar al Parlament i que ni tan sols es va traslladar al DOGC o al DOPC. En unes declaracions a RAC1, el president … Continua la lectura de L’adulació que encobreix una traïció

Cal un Govern

Léalo en español Elsa Artadi, la líder de JuntsxCat a qui tothom ataca, uns amb insults masclistes i uns altres amb imbecil·litats, aquest cap de setmana ha advertit el president del Parlament, un home que va per lliure i que és un dels responsables de la paràlisi institucional actual, el que és de calaix: que l’estratègia jurídica de Puigdemont ha de passar pel vistiplau dels seus advocats. Atès que l’estratègia jurídica de cada encausat és decidida pels advocats de cadascú, l’exalcalde de Sarrià de Ter hauria d’anar en compte amb el que fa. Vejam si per protegir-se de la possible … Continua la lectura de Cal un Govern

“El referèndum no posarà ningú en perill”

 Albert Solé Fa poc més d’un any que va ser nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una renovació a fons de la institució que forma els funcionaris. Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor d’història contemporània de la UB, també va ser l’home escollit per Artur Mas per donar forma a la Casa Gran del Catalanisme a través de la direcció de la Fundació CatDem de Convergència (2007-2013). ¿La reforma de l’Escola d’Administració Pública que preparen tindrà sentit sense independència? Sí. És cert que el motor que ha permès fer aquest canvi és el procés, però la … Continua la lectura de “El referèndum no posarà ningú en perill”

Acadèmics i política

Aquest dimecres presento un nou llibre del professor Albert Carreras, Volem la independència? Reflexions per al futur immediat (Editorial Base). Abans de parlar-los del llibre, que ja es poden imaginar de què va, deixin-me que els presenti el doctor Albert Carreras, actual secretari d’Economia i Finances del Departament d’Economia i Coneixement, el titular del qual és Andreu Mas-Colell, catedràtic, com ell, de la UPF. Abans d’incorporar-se al Govern de la Generalitat el gener del 2011, el professor Albert Carreras d’Odriozola, nascut a Barcelona el 1955, atresorava una llarga experiència docent i de recerca i, també, de gestió acadèmica. Com els acabo de dir, és catedràtic … Continua la lectura de Acadèmics i política

Una pesadilla al final de la partida

Seguí el debate parlamentario de esta semana centrado en los cambios que Mas introdujo en el Govern después de la salida de los consejeros oficialistas de UDC y por la noche tuve una pesadilla. El debate no se centró, evidentemente, en los cambios en sí mismos, sino que fue una exhibición del pimpampum habitual. A los líderes parlamentarios, los consejeros salientes y entrantes les importaban un rábano. No era eso lo que se debatía. Fue un debate un poco más tosco de lo normal porque el ambiente huele ya a elecciones. Sus señorías están muy revoltosas últimamente y no se contienen. Sus bravatas nos alteran … Continua la lectura de Una pesadilla al final de la partida