Home

Léalo en español

1510570248996

Elsa Artadi, la líder de JuntsxCat a qui tothom ataca, uns amb insults masclistes i uns altres amb imbecil·litats, aquest cap de setmana ha advertit el president del Parlament, un home que va per lliure i que és un dels responsables de la paràlisi institucional actual, el que és de calaix: que l’estratègia jurídica de Puigdemont ha de passar pel vistiplau dels seus advocats. Atès que l’estratègia jurídica de cada encausat és decidida pels advocats de cadascú, l’exalcalde de Sarrià de Ter hauria d’anar en compte amb el que fa. Vejam si per protegir-se de la possible repressió arbitrària de l’Estat, al final desprotegirà els altres i, en particular, el president.

La tasca del president de la cambra no ha de ser aquesta, sinó trobar la manera d’investir el candidat que en aquests moments té més suports parlamentaris. Puigdemont i no pas cap altre candidat té assegurats els 68 diputats que són necessaris per ser investit. El problema és que tant Torrent com ERC temen què els podria passar si fan prevaler el reglament del Parlament, per damunt d’altres consideracions, per facilitar allò que ha votat el poble. Artadi es va mostrar confiada que la reforma de la llei de Presidència serveixi per poder investir el candidat sobiranista que va guanyar les eleccions: “Només faltaria que el Tribunal Constitucional ens digués com ha de funcionar el Parlament” —va dir. L’important és que la majoria sobiranista no se sotmeti a la lògica antidemocràtica de prohibir investir algú com a president, malgrat que sigui un diputat amb tots els ets i uts i que el grup que li dona suport lideri els 70 diputats sobiranistes.

És evident que cal formar un nou Govern al més aviat possible. Ho vol tothom, encara que això no aturarà l’onada repressiva que ha posat en marxa l’Estat. Ni tampoc podrà contenir les amenaces de destruir el sistema sistema educatiu català, basat en la integració i la no discriminació per raons de llengua. Fa anys que els nacionalistes espanyols busquen això i ara volen aprofitar l’ocasió. Però també és cert que no els serà fàcil, perquè d’entrada els caldria modificar una llei catalana que és vigent i que va ser avalada pel TC. Per tant, si els unionistes volguessin tirar pel dret, per bé que el PSC ja s’ha posicionat en contra d’alterar el model educatiu vigent, i introduir canvis, primer els caldria passar pel Parlament. L’agitació espanyolista és, de moment, una fatxenderia més de les moltes que està ideant l’entorn de Soraya Sáenz de Santamaría.

El millor és formar Govern. Però ha de ser un Govern regit per la lògica republicana encara que hagi d’estar sotmès al marc legal autonomista. És per això que és tan important intentar investir Puigdemont. Si després el PP o els seus aliats socialistes i nacionalistes recorren la votació o el rei es nega a sancionar el seu nomenament, almenys haurà quedat clar quin pa s’hi dona. Cal que tothom vegi fins a quin punt l’Estat espanyol ha entrat en una deriva antidemocràtica. JuntsxCat ha proposat investir Puigdemont mitjançant  la reforma de la llei de Presidència i del Govern. La raó per fer-ho és que els independentistes de Puigdemont creuen que el Parlament és sobirà i “competent” per aplicar i definir les seves normes de funcionament intern. A l’entrevista del cap de setmana, Artadi aclaria un aspecte que és fonamental per entendre per què es vol fer així: “Estem acostumats que el Constitucional ho tombi tot, però per un tema competencial, i aquí no hi ha discrepàncies competencials”. Certament, una cosa és una disputa sobre les competències que té l’autonomia i una altra, la capacitat que té el Parlament de regular el funcionament de les institucions autonòmiques, incloent-hi el sistema de votació del seu president.

Ens cal un Govern i per poder-lo formar cal, en primer lloc, investir un president. Què espera Roger Torrent per posar en marxa el procediment per modificar la llei que ho ha de permetre? Quan ho faci començarà el període per formar el Govern que anul·larà l’aplicació del 155. Tanmateix, no ens enganyem. La intervenció de l’autonomia no cessarà per això. Montoro té intervinguda financerament la Generalitat des de molt abans de la destitució del Govern i el seu president i de la dissolució forçada del Parlament. El sobiranisme ha fet molts passos endavant que han resultat suïcides sota la pressió dels mateixos que ara volen fer passos enrere. Si llavors es van equivocar, per què no hem de creure que ara no es tornen a equivocar? Més val escoltar qui defensa propostes sensates, abans i ara.

Publicat a elnacional.cat, 19/02/2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s