Com els crancs, o no

Léalo en español 1. Sí, però no. Aquest podria ser el resum del pacte entre PSOE i ERC per evitar que els republicans presentessin una esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. No és una lectura perversa per part meva. Fins i tot els rotatius més inclinats a defensar la posició dels republicans no ho poden amagar. El titular triomfal del diari Ara, “ERC desencalla els comptes a canvi del català a l’audiovisual”, queda desmentit pel subtítol, molt més precís i real: “La quota de llengües cooficials que hi haurà a les plataformes encara s’ha de concretar”. O sigui, siguem clars, els republicans … Continua la lectura de Com els crancs, o no

La crítica no us farà lliures

Léanlo en español La tercera via som nosaltres: els independentistes possibilistes. Som els que estem atrapats entre els suposats radicals, els que volen tatuar-se al cul l’al·legat de Xavier Melero per recordar-se per sempre més de la traïció dels presos polítics al poble de Catalunya, i els que els insulten perquè troben que les paraules de l’excel·lentíssim advocat són la prova del nou que el rei va despullat i no se n’adona perquè s’ha drogat amb l’independentisme màgic. Dos extrems, suposadament independentistes, que en comptes de denunciar la “fiscalia màgica”, que és la que s’ha inventat una realitat paral·lela per demostrar … Continua la lectura de La crítica no us farà lliures

L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

Si no en saben, que pleguin

Léalo en español Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada … Continua la lectura de Si no en saben, que pleguin

La màgia de Gabriel Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és un polític que sovint es fa un embolic amb les seves metàfores. ¿Se’n recorden d’aquella seva piulada, poc abans de la proclamació de la República, quan ERC era gairebé més radical i purista que la CUP, que amb una enigmàtica llegenda, “155 monedas de plata”, insinuava traïcions a dojo? Després va desmentir al programa d’Ana Rosa Quintana que hagués volgut dir el que tothom va entendre. Els polítics han posat en crisi la política perquè menteixen per sistema. No saben pronunciar la paraula “perdó” per admetre que s’han equivocat. Però en el cas que fos … Continua la lectura de La màgia de Gabriel Rufián

La por a la Crida Nacional per la República

Léalo en español Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (La Crida). Lakoff i el seu elefant han fet molt de mal. Són pura distorsió. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà vue del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, … Continua la lectura de La por a la Crida Nacional per la República

L’U de Maig i la República

Léalo en español Espanya ens roba! Això ho saben tots els catalans que no estan narcotitzats per Tele 5 o Antena 3. Espanya ens empobreix, per tant. Ara, a més, també sabem que el govern del PP vol imposar-nos un model social reaccionari. I és que la setmana passada, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs de l’Estat contra la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal. L’alt tribunal espanyol suspèn la vigència i l’aplicació dels articles impugnats de la normativa, a l’espera que hi hagi una sentència definitiva. De què serveix tenir un Parlament autonòmic si el Tribunal Constitucional, a instàncies … Continua la lectura de L’U de Maig i la República

L’adulació que encobreix una traïció

Léalo en español Fedre, el fabulista llatí d’origen traci, va deixar dit que “les adulacions d’un home dolent encobreixen sempre una traïció”. En política les traïcions són a l’ordre del dia. Hi ha polítics que són considerats hàbils precisament perquè saben amagar les traïcions. A la Catalunya de l’individualisme, recular per tornar a viure de l’independentisme és més rendible que afrontar de cara les dificultats per fer efectiva la República, que és cert que només es va proclamar al Parlament i que ni tan sols es va traslladar al DOGC o al DOPC. En unes declaracions a RAC1, el president … Continua la lectura de L’adulació que encobreix una traïció

Cal un Govern

Léalo en español Elsa Artadi, la líder de JuntsxCat a qui tothom ataca, uns amb insults masclistes i uns altres amb imbecil·litats, aquest cap de setmana ha advertit el president del Parlament, un home que va per lliure i que és un dels responsables de la paràlisi institucional actual, el que és de calaix: que l’estratègia jurídica de Puigdemont ha de passar pel vistiplau dels seus advocats. Atès que l’estratègia jurídica de cada encausat és decidida pels advocats de cadascú, l’exalcalde de Sarrià de Ter hauria d’anar en compte amb el que fa. Vejam si per protegir-se de la possible … Continua la lectura de Cal un Govern

Que la prudència no ens faci traïdors

Léalo en español Jordi Carbonell, president d’ERC entre el 1996 i el 2004, l’11 de setembre de 1976, a Sant Boi, va pronunciar una de les frases mítiques d’aquells anys de transició política, de debat entre la reforma i la ruptura. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir des de l’escenari muntat per l’Assemblea de Catalunya i es va convertir en el titular d’aquella jornada. L’advertiment d’un antic lluitador antifranquista, llavors independent, anava dirigit als que, esporuguits per la força del militarisme franquista, volien passar pàgina ràpidament del passat. Un dels errors de la transició va ser la … Continua la lectura de Que la prudència no ens faci traïdors