Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

La mentalitat autonomista dels independentistes

Em fa l’efecte que els partits catalans encara actuen amb mentalitat autonomista, com si no haguéssim encetat el camí cap a la sobirania, cap a la independència. El que vull dir és que els dirigents d’aquests partits, i molts dels adlàters que els secunden, encara pensen en termes de qui guanyarà les pròximes eleccions al Parlament, o les municipals, que segur que seran abans, i no pas en l’endemà de tot plegat, quan se suposa que hauríem de plantejar la batalla final a l’estat. Puc comprendre que la mentalitat autonomista predomini en els partits del sí-no —ICV-EUiA, UDC, el PSC … Continua la lectura de La mentalitat autonomista dels independentistes

Pressupostos i política

En el darrer article que vaig publicar en aquest diari (Eleccions, eleccions…), instava els partits, però sobretot CiU i ERC, a acordar un pacte global per encarar la resolució del conflicte amb l’Estat per la via electoral. També deia que aquest pacte havia d’incloure l’aprovació dels pressupostos i les anomenades plebiscitàries. Hi demanava més coses, però tant se val, perquè si el que els acabo d’explicar ja és difícil d’aconseguir, el que vaig proposar sobres les eleccions municipals i les generals és, senzillament, una pura utopia. Després del magnífic espectacle que van oferir els 2.305.290 participants en la consulta (ara … Continua la lectura de Pressupostos i política

Eleccions per fer què?

“No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què” —va declarar ahir el president Artur Mas en una entrevista a El Punt Avui. Certament, la data és el més irrellevant en aquests moments. Poden ser d’aquí tres mesos o d’aquí dos anys, perquè el més important és saber què faràs l’endemà de les eleccions i amb qui ho faràs. I com ja ha passat en altres ocasions, ara per ara l’estratègia dels partits no és coincident. L’error de pactar data i pregunta de la consulta sense pactar res més ens ha portar a la desunió actual. Cada partit … Continua la lectura de Eleccions per fer què?

Desde fuera se ve mejor la “dejada” de Mas

César Molinas no es de ningún modo un nacionalista catalán. Ni tan siquiera me parece que sea catalanista, a tenor de las reflexiones vertidas en un artículo que publicó en El País en enero de este año: Lo que no se quiere oír sobre Cataluña, donde planteó cuestiones de fondo para argumentar el sin sentido de la reivindicación independentista. Pero que servidor no comulgue con las opiniones de Molinas, matemático y economista catalán, ex alto cargo del PSOE en Madrid e hijo de Alfredo Molinas, presidente de Fomento entre 1978 y 1994, no quiere decir que no tenga en consideración sus opiniones. Esta … Continua la lectura de Desde fuera se ve mejor la “dejada” de Mas

¿Quién será el traidor?

Voy a escribir un artículo que me va a costar caro. Me da igual,estos no son tiempos para gente timorata ni para los que siempre calculan qué les puede pasar si toman una posición que no gusta. Por ejemplo, a ERC, que hoy domina como nadie en los medios de comunicación y en las tribunas de opinión, o al entorno del Palau de la Generalitat, que a menudo manda mensajes contradictorios. Así, pues, ya sé lo que puede pasar y asumo el riesgo. Lo primero que voy a dejar claro es que no escribo por encargo de nadie. Es una … Continua la lectura de ¿Quién será el traidor?

Nous lideratges: Jordi Turull

Tothom qui coneix Jordi Turull, que des del 2010 era portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya fins que el 2013 va esdevenir-ne president en substitució d’Oriol Pujol, en canta les excel·lències. En destaquen la lleialtat i l’eficàcia negociadora, com també l’altíssim grau de disciplina, fins al punt de sacrificar-se pel seu grup quan se li demana. I la prova són les dues comissions d’investigació més complicades per a CiU a les quals ha hagut de fer front: la de l’incendi d’Horta de Sant Joan i la del cas de l’espoli del Palau de la Música, … Continua la lectura de Nous lideratges: Jordi Turull

La pérdida de mentalidad institucional

Uno de los rasgos más sobresalientes de los dos gobiernos tripartitos fue sin duda su falta de mentalidad institucional. Podría hacer una larga lista que lo demostraría, empezando por el viaje del vicepresidente (ERC) a Perpiñán y acabando por la presencia del consejero (ICV-EiUA) de Gobernación en una manifestación infectada de personas antisistema. La falta de esa mentalidad institucional en muchos dirigentes del tripartito fue tan evidente que incluso aquellos que se habían ilusionado con el cambio gubernamental de 2003 se hartaron de la frivolidad con que las izquierdas abordaron sus tareas en el Govern. En nuestro país se confunde … Continua la lectura de La pérdida de mentalidad institucional

Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?

Segons explicava Francesc-Marc Álvaro en una suculenta entrada del seu blog Desconnexio.cat corresponent al passat dia 27, el president Artur Mas estaria disposat a renunciar a ser cap de llista si CiU i ERC aconseguissin pactar una candidatura unitària per a les properes eleccions. En aquest sentit, Álvaro, que és un home ben informat i per tant no cal dubtar que sap de què parla, revela que “des del nucli de confiança del president de la Generalitat s’ha fet arribar de manera indirecta a Oriol Junqueras i al seu equip que Artur Mas renunciaria a ser cap de llista si … Continua la lectura de Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?