Yo me fui de marcha con Arrimadas

Llegiu-lo en català “Ni el Sinn Féin ni el IRA habrían firmado ningún acuerdo sin la liberación de presos”. Este es el diagnóstico del profesor Jonathan Tonge, catedrático de Ciencia Política en la Universidad de Liverpool, sobre los Acuerdos de paz de aquel trascendente Viernes Santo de 1998. Mo Mowlam (1949-2005), la briosa secretaria de estado para Irlanda del Norte (3 mayo 1997 – 11 octubre 1999) nombrada por Tony Blair, entendió enseguida que con presos, incluso con presos condenados por delitos de sangre, no se conseguiría la paz. Viví aquellos años en directo, a veces acompañado por la profesora y … Continua la lectura de Yo me fui de marcha con Arrimadas

L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

El gobierno del antifaz

Llegiu-lo en català Lo escribió Pepe Oneto en un tuit: “Que para que el Gobierno de España se reúna en Barcelona, haga falta la movilización de 9.000 policías entre mossos, guardias civiles y policías nacionales, significa que el Estado ha perdido la partida…”. Efectivamente, el Estado lleva mucho tiempo perdido y perdiéndose en Catalunya. La culpa la tienen, en primer lugar, sus informantes locales, que les engañan y pretenden reducir el conflicto soberanista a la lucha entre catalanes por el control del poder. Sin embargo, en la edición de ayer del diario Ara se pudo constatar otra vez que el 80% de los ciudadanos … Continua la lectura de El gobierno del antifaz

Si no en saben, que pleguin

Léalo en español Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada … Continua la lectura de Si no en saben, que pleguin

Cs i l’extrema dreta

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta

Resiliència independentista

Léalo en espanyol Mariano Rajoy va caure perquè va ignorar insistentment la realitat. Pedro Sánchez corre el risc que la realitat també l’atropelli. Rajoy va anar acumulant errors perquè, des de Madrid, Catalunya és una colònia, i els virreis acudeixen a la Cort a explicar el que el poder vol escoltar. La democràcia s’està morint a Espanya perquè els polítics l’estan escanyant a còpia de conculcar els drets fonamentals de les persones. El dret a la lliure expressió, per exemple. La política espanyola és més partidària de la coerció que de la persuasió. I els polítics espanyolistes auguren el “desastre” … Continua la lectura de Resiliència independentista

No és Le Pen, estúpid

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

Quim Torra, jefe del Govern

Llegiu-lo en català Quim Torra no es un fascista. Ni siquiera es un nacional-populista, que es el eufemismo que utiliza Pierre-André Taguieff para designar la extrema derecha actual, articulada a partir de los conflictos de la sociedad postindustrial, de las crisis económicas y del miedo al otro de segmentos de la población, dejando de lado las identificaciones clasistas. La propaganda unionista contra Torra no tiene sentido. Es obscena. Y cuanto más católicos son los articulistas, más obscena es. Unos le acusan de supremacista y otros —incluyendo una porción de soberanistas— de intelectual apolítico. En todo caso, un sospechoso habitual. “Los errores son insoportables cuando son irreparables”, dejó escrito George Steiner. Se … Continua la lectura de Quim Torra, jefe del Govern

El president republicà i de les lletres

Léalo en español Finalment ha comparegut la guia telefònica. El segon dia del debat d’investidura, Quim Torra s’ha plantat davant els diputats i diputades amb un discurs que certament recordava tots els avorrits discursos dels anteriors presidents, basats en l’enumeració de les mesures que es plantegen desenvolupar al llarg de la legislatura. Ha estat un discurs no gaire llarg però que ha estat seguit amb atenció per l’hemicicle i el públic que omplia totes les sales disponibles del Parlament, avui ple a vessar. Quan la gent ensuma que les circumstàncies estan a punt de canviar, llavors es deixa veure per … Continua la lectura de El president republicà i de les lletres

Franquisme sense Franco

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco