El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Una mica de claredat

Léalo en español L’acord de claredat proposat per Esquerra Republicana és una estafa. Ho afirmo així de clar. No té suc ni bruc i és un esqueix, un altre!, de l’independentisme màgic. Tan màgic com la desobediència que no sap gestionar qui propugna aquesta via i l’excés d’heroisme li rebota com un bumerang. Clara Ponsatí va donar una lliçó de com es poden fer bé les coses i aprofitar una esquerda legal per desconcertar el rival, defugir la genuflexió i animar la tropa. De l’acció se’n desprenia la narrativa. Estiguin atents al que passarà avui i després comparin. 1. Desobeir depèn d’un mateix. … Continua la lectura de Una mica de claredat

Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Les virtuts d’un pacte

Léalo en español Comencem pel principi. Tots els pactes són interpretables. Cadascuna de les parts signatàries recorre al que més li convé per justificar el resultat final. Però hi ha fets que són incontestables. Fa unes setmanes, quan els quatre partits que ara han signat aquest acord van signar-ne un altre, l’intent de modificar la Llei de Política Lingüística va provocar la sortida de Junts d’aquell primer consens. Modificar la llei i fer-ho de la manera com ho plantejaven els republicans i els socialistes era inacceptable per a les bases del partit independentista. El pacte es va desfer i es … Continua la lectura de Les virtuts d’un pacte

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Privilegis i corrupteles

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles

L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

El control visible d’Esquerra

Léalo en español 1. Cada estiu, en arribar el mes de juliol, se celebra la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Quan es va fundar aquesta universitat, el 2004, desprenia l’aroma del tripartit. Encara el conserva atès qui integra la Junta Directiva i el Consell Rector, que encapçala el meu amic Jordi Serrano, on ara també hi és representada la CUP, almenys el sector més pusil·lànime. Tot ha canviat, per començar, l’opulència de la trobada, que ara és molt discreta i té una repercussió mediàtica limitada. La UPEC es va crear “com a resposta a la necessitat d’omplir un buit … Continua la lectura de El control visible d’Esquerra

Giró atòmic

Léalo en español Ahir [2 de juny] va celebrar-se al Parlament la primera sessió de control al nou Govern. Els consellers i conselleres ja es veuen obligats a donar explicacions abans i tot d’haver acabat d’enllestir els nomenaments de secretaris sectorials i directors generals. La paràlisi governamental dels darrers mesos no justifica tanta pressa. Però bé, aquest és el funcionament parlamentari i més val no queixar-se’n gaire, que els detractors de la democràcia aprofiten qualsevol crítica per alimentar l’antiparlamentarisme. A Joan Coscubiela, per exemple, els debats del mes de setembre del 2017 sobre la sobirania de Catalunya van semblar-li un cop d’estat … Continua la lectura de Giró atòmic

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78