Set dies d’abril

Léalo en español Diumenge que ve serà dia d’eleccions. La nit abans, el Barça té una cita al Camp Nou amb el Llevant i al minut 17.14 la grada esclatarà en un sonor i potent clam reivindicatiu d’independència. Llevat de l’ANC i Òmnium, que en els darrers deu anys han mobilitzat milers i milers de persones almenys una vegada l’any, el Barça continua essent l’única institució que és capaç de mobilitzar entre 60 i 96 mil persones cada quinze dies o fins i tot, si l’ocasió s’ho val, dues vegades en una setmana. La tirada del futbol en aquest país és … Continua la lectura de Set dies d’abril

Josep Antoni Duran i Lleida

Dilluns passat vaig escoltar l’entrevista de Jordi Basté a Josep Antoni Duran i Lleida. Confesso que em feia una mica de mandra, perquè darrerament el líder democratacristià està enfadat amb el món i se li nota. Quan un polític de la seva categoria s’ha d’entretenir a replicar per què s’allotja en un hotel i no en un altre i, a més, ha de fer-ho amb l’argument que hi va perquè les reunions que es fan —o s’han fet— a la seva habitació són d’una importància tal que no es podrien fer a la Pensión Callao, és que aquest polític està … Continua la lectura de Josep Antoni Duran i Lleida

La hopocresía de “El Creyente”

Entre 1979 y 1989, José María Sanz, Loquillo y Sabino Méndez fueron las dos fuerzas motoras de Loquillo y Los Trogloditas, el combo barcelonés de rockabilly filtrado por la new wave, que se colaron sin grandes dificultades en la movida madrileña y después en las listas de éxito. Loquillo, un hombre alto con un impecable tupé, era el rostro y la voz del grupo. Méndez, más bajito y discreto, era el compositor. Su cenit comercial llegó con el disco A por ellos, que son pocos y cobardes, un directo publicado en 1989 que vendió 400.000 copias. 17 de los 24 temas … Continua la lectura de La hopocresía de “El Creyente”