Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

Espanyola i nacionalista

  “Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que per desconnectar Catalunya d’Espanya s’intenti desconnectar també de la llei i el dret. Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que en nom del poble (per utilitzar l’eslògan de la senyora Le Pen a França) es negui a Espanya l’essència de la democràcia, que és la sobirania del poble espanyol i se li negui tota legitimitat per escollir democràticament el seu destí.” Amb aquesta contundència es va expressar el proppassat dimecres Susana Díaz per carregar contra l’independentisme en una conferència a Barcelona. Els subratllats de la cita són meus, i si he volgut fer la remarca és per … Continua la lectura de Espanyola i nacionalista

Efecte Ada Colau

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

La llista del Sí-Sí

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

El PSC i la consulta

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta