Stalin era un dictador, Mao també

Ho confesso d’entrada, perquè ningú no m’ho retregui: quan era jove vaig militar en una organització maoista. Era Bandera Roja, nascuda a Barcelona la tardor de 1968 d’una escissió del PSUC, amb un nucli d’universitaris aplegats al voltant de Jordi Borja, Jordi Solé Tura i Alfonso Carlos Comín. Com tantes coses d’aquells anys, Bandera Roja era filla de la Revolució Cultural xinesa i, sobretot, del Maig francès. A París, maoistes i trotskistes havien posat la veu cantant de la revolta. André Glucksmann —pare de l’actual candidat socialista a l’Elisi— militava a la Gauche prolétarienne de Benny Lévy i Alain Geismar, … Continua la lectura de Stalin era un dictador, Mao també

Ferran Fullà, el poeta… el polític

El 29 d’agost de 1976 s’esqueia en diumenge. Si realment és el diumenge que va tenir lloc una de les sessions plenàries de l’Assemblea de Catalunya al convent de Pedralbes, aquell dia plovia a bots i barrals. Vaig anar cap a la reunió a peu des de la parada de l’autobús a la Diagonal, i hi vaig arribar xop de dalt a baix. Quan vaig arribar a lloc, en Domènec Font (1950-2011) i Ferran Fullà (1942-2023) ja estaven asseguts. M’havien guardat un lloc al seu costat. Els tres assistíem a la plenària en representació de Bandera Roja (jo més aviat les joventuts). Si realment … Continua la lectura de Ferran Fullà, el poeta… el polític