Amb Sánchez, ni peix ni cove

Des de l’escó 33 L’article de Jordi Barbeta “Junts? Esquerra? Sánchez!!”, publicat a elnacional.cat diumenge passat, reprèn un debat persistent des del 2017: la idea que el pactisme és l’única via útil en la relació amb l’Estat. És una tesi nostàlgica, pròpia d’una etapa que molts voldrien recuperar per tancar la “murga” independentista i, si pot ser, Carles Puigdemont. Però aquell món ja no existeix. El que ha canviat no és Espanya, sempre fidel a si mateixa, sinó l’independentisme, que ha constatat que la lògica autonomista és impotent davant dels reptes actuals. Quan actues realment com a independentista, sense radicalismes inútils, la … Continua la lectura de Amb Sánchez, ni peix ni cove

Una oportunitat històrica. O no.

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.

Adreçat als nostàlgics de Convergència

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència

Urnes sense democràcia

Léalo en español Cal imaginar el futur abans d’arribar-hi. Cal tenir nostàlgia del futur, per dir-ho a la manera del gran cartellista valencià Josep Renau, especialment en política. Les vivències del trajecte no són exactament aquest futur imaginat, però ens hi aproximen. Són la llum que ens guia fins i tot encara que sapiguem que tal vegada hi haurà algú —potser nosaltres mateixos?— que no aconseguirà arribar a la pròxima estació d’enllaç. Tant és, perquè sense utopia és impossible viure. Una vida sense aquesta concepció imaginada (que no vol dir imaginària) de la societat ideal no té sentit. La utopia … Continua la lectura de Urnes sense democràcia