El virus patrioter de Pedro Sánchez

Léalo en español La gestió espanyola de la pandèmia del coronavirus és una de les més nefastes de tot el món. A l’igual de Rodríguez Zapatero, José-Luis el Neci, que l’any 2008 no va voler veure el que hauria d’haver sabut, ara Sánchez, Pedro el Geyperman, ha reaccionat tard i malament davant la crisi sanitària més important des de la propagació del virus de l’Ebola al continent africà. Llavors aquella crisi humanitària no preocupava gairebé ningú, perquè no era una pandèmia que afectés Europa, i els errors de gestió van passar per alt. El coronavirus, en canvi, s’estén arreu de … Continua la lectura de El virus patrioter de Pedro Sánchez

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

La pústula espanyolista

Léalo en español Els partits unionistes s’han tret la careta per acabar amb les falses aparences. Ja es veu que es passaran la campanya electoral parlant de Catalunya, de l’aplicació d’un nou 155, de la llei de seguretat nacional, de TV3, de la llengua i de tot el que faci falta per evitar afrontar la profunda crisi que pateix Espanya. És una crisi d’identitat, política, econòmica i, sobretot, moral. Hi ha molta immoralitat en les posicions polítiques de tots els partits, especialment en els de l’esquerra espanyola, que han adoptat un discurs nacionalista —i no pas patriòtic, com ens volen … Continua la lectura de La pústula espanyolista

Entre zorros y leones

Llegiu-lo en català “El Estado está postrado de rodillas ante las élites”. Así es cómo el sociólogo, economista y articulista Andrés Villena resume lo que sucede en España con la ayuda de los altos cargos del Estado, cuyo color político es casi irrelevante. En su reciente libro Las redes de poder en España. Élites e intereses contra la democracia (Roca Editorial), Villena analiza el dominio del sottogoverno español, del gobierno invisible, reclutado en universidades, fundaciones, bancos y empresas privadas y públicas durante los gobiernos de José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, y que se da cita en restaurantes de postín de la Villa y Corte. Este gobierno detrás del gobierno actúa como correa … Continua la lectura de Entre zorros y leones

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Españolizar la política catalana

Llegiu-lo en català Las peores derrotas son las que se infringe uno mismo. En la práctica del tenis los errores no forzados son aquellos errores que, sin mediar nuestro rival, provocamos nosotros mismos. Por ejemplo, cuando tenemos una bola fácil para ganar el punto y fallamos el golpe mandando a la red o fuera de la pista la pelota. Lo bonito del tenis son los errores forzados por golpes ganadores que rompen la técnica del rival. Algo parecido ocurre cuando observamos la buena política. Lo peor es caer en un racha de errores no forzados e ir perdiendo puntos uno … Continua la lectura de Españolizar la política catalana