Etiqueta: Juan Carlos Monedero

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

1-O: Aniversari o divorci

agusticolomines

Léalo en español Estem d’aniversari. Han transcorregut tres anys, de l’1-O del 2017 ençà, i tanmateix, sembla com si en fossin mil. En aquest temps s’ha donat una paradoxa. L’independentisme es fa fort a les urnes i domina la política catalana, mentre que l’Estat, ara dirigit per una coalició progressista —que la dreta anomena despectivament socialcomunista—, no rectifica el rumb que va imposar Mariano Rajoy fa tres anys. La repressió no s’atura, malgrat la fortalesa electoral independentista —que previsiblement seguirà després d’unes noves eleccions imposades—, i en un mateix dia l’Estat deposa el MHP Quim Torra, condemna l’antic regidor d’ERC … Continua la lectura de 1-O: Aniversari o divorci

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ja els han condemnant

agusticolomines

Léalo en español Avui és farà pública la sentència. O almenys això diuen. L’amic Joan Queralt afirmava en el seu darrer article que aquesta vegada no hi havia hagut filtracions sobre què ha decidit el tribunal perquè Europa ens està mirant. Al final n’hi ha hagut, de filtracions, per demostrar que la democràcia a Espanya com més va pitjor. L’ús forense de la filtració, que es veu que sí que és d’obligat compliment, pretén espantar. Més que apaivagar els ànims, el fet de filtrar la condemna, que serà dura, desenganyem-nos, crisparà més l’ambient. La reacció és imprevisible, però no serà menor que … Continua la lectura de Ja els han condemnant

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

‘Donec perficiam’

agusticolomines

Léalo en español ‘Donec perficiam‘ era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia per significar que els combatents mantindrien la lluita ‘fins a reeixir’, fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam, doncs, d’asseveració i de confiança amb la victòria, per bé que també denotava que caldria suar-la de veritat. Aquella confrontació va ser realment violenta: no es van estalviar els bombardejos, ni els setges inhumans, … Continua la lectura de ‘Donec perficiam’

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

agusticolomines

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Política, Política catalana, Política internacionalDeixa un comentari

Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

agusticolomines

Léalo en español “Estigueu segurs que reconeixerem Catalunya des del segon zero”, aquestes són les paraules que el dirigent veneçolà Nicolás Maduro va dir en l’estrena a la Cinemateca Nacional de Caracas del documental biogràfic Maduro: Lealtad Indestructible, produït per La Mediàtica Televisió. I tot seguit es va deixar fotografiar amb una estelada, la del’estel roig que enarboren els vells del PSAN i els joves de la CUP, al costat de la seva dona, Cilia Flores, coneguda com “la primera combatiente” (com els agrada la jerarquia!), i Lluís Bartra, el realitzador català propietari des del 2013 de la productora, juntament amb la … Continua la lectura de Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La gran trampa

agusticolomines

No és que estigui en contra de les enquestes, és que no crec que es pugui fer política a partir d’una enquesta. Com tampoc no crec que la política hagi de dependre de l’opinió d’una colla de tertulians o de l’editorial d’un diari o d’un altre. Tots els que voregem els ambients polítics sabem que un dels principals defectes de la política actual és l’excés de tàctica, de politiqueria grandiloqüent. En una mena de qui dia passa any empeny, hi ha polítics, per tant no tots, que prenen decisions segons com bufa el vent. N’hi ha, en canvi, que sabem … Continua la lectura de La gran trampa

PolíticaDeixa un comentari

La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

agusticolomines

La inclinación de los conservadores es que nada cambie o que, si es inevitable que ocurra, que cambie muy lentamente. Esta es la esencia del conservadurismo desde Burke, Bonald, de Maistre y Savigny hasta T. S. Eliot, Christopher Dawson, Michael Oakshott, Irving Babbit o Russell Kirk. El miedo a la revolución, a los cambios bruscos, es la excusa, según Robert Nisbet, para proporcionar una visión estática y estereotipada de la historia, la tradición, la propiedad, la autoridad, la libertad y la religión, que son los temas centrales para definir una sociedad. Con la irrupción de Podemos en la escena política española y … Continua la lectura de La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional6 comentaris

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

agusticolomines

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon