Etiqueta: Junts per Catalunya

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Eleccions i candidatures…

agusticolomines

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’amnistia, finalment

agusticolomines

Léalo en español Que Junts s’acabaria imposant al PSOE i a Esquerra, si no estava cantat, li faltava poc. A Pedro Sánchez, que fins ara havia tingut molta sort, se li han anat complicant les coses des de la investidura. Les presses d’Esquerra són més que sospitoses, sobretot a la llum del resultat final del “no” de Junts a la primera proposta d’amnistia. Després de l’acord de dijous passat, qui pot negar que Junts va fer bé de paralitzar la tramitació d’una llei d’amnistia que no proporcionava totes les garanties? Que el projecte de llei estigui avui més blindat no … Continua la lectura de L’amnistia, finalment

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

agusticolomines

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i el PP, l’extravagància

agusticolomines

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Amnistia i democràcia

agusticolomines

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La subhasta de Collboni

agusticolomines

Léalo en español Tot estava dat i beneït des del principi. Qui no se n’havia adonat —o no se’n volia adonar, col·lapsat encara pel seu “que us bombin”— era Xavier Trias. El PSC és avui un partit en poder de gent molt deshonesta. Els represaliats de l’1-O ho han viscut en carn pròpia. És de domini públic que Salvador Illa es va negar a visitar els presos de l’1-O, en concret Quim Forn, amb l’excusa que eren delinqüents, que és el mateix argument que fan servir, encara ara, el PP i Vox per referir-se al món de Junts. En cercles de la … Continua la lectura de La subhasta de Collboni

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

2024: un cop de puny

agusticolomines

Léalo en español Avui que comença un nou any, és bo recordar una afirmació de Plató, que ens fa notar que el passat és irreparable, però el futur és prevenible. El filòsof grec no deia que el futur fos previsible, o sigui que es pugui “intuir per endavant allò que pot ocórrer” i preveure les conseqüències que probablement se’n derivaran, sinó que utilitzava un adjectiu menys freqüent: prevenible. Aquest adjectiu deriva del verb prevenir, que significa “preveure una cosa per impedir-la”, i es fa servir per referir-se a les conseqüències que es poden evitar. La prevenció implica, per tant, prendre mesures anticipades per evitar problemes, riscs o dificultats en … Continua la lectura de 2024: un cop de puny

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Sortir de la melangia post 1-O

agusticolomines

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La vida de Brian de Junts

agusticolomines

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Una oportunitat històrica. O no.

agusticolomines

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.