Amb Sánchez, ni peix ni cove

Des de l’escó 33 L’article de Jordi Barbeta “Junts? Esquerra? Sánchez!!”, publicat a elnacional.cat diumenge passat, reprèn un debat persistent des del 2017: la idea que el pactisme és l’única via útil en la relació amb l’Estat. És una tesi nostàlgica, pròpia d’una etapa que molts voldrien recuperar per tancar la “murga” independentista i, si pot ser, Carles Puigdemont. Però aquell món ja no existeix. El que ha canviat no és Espanya, sempre fidel a si mateixa, sinó l’independentisme, que ha constatat que la lògica autonomista és impotent davant dels reptes actuals. Quan actues realment com a independentista, sense radicalismes inútils, la … Continua la lectura de Amb Sánchez, ni peix ni cove

Una lliçó neerlandesa

Des de l’escó 33 En una Europa cansada de la por i el ressentiment, el resultat de les eleccions neerlandeses del 29 d’octubre passat ha estat una sorpresa saludable. El partit liberal progressista D66, encapçalat pel jove Rob Jetten, de trenta-vuit anys, ha protagonitzat una remuntada espectacular: ha passat dels nou escons obtinguts el 2023 als vint-i-sis actuals, i ha empatat amb el partit d’extrema dreta PVV de Geert Wilders. És una fita històrica —mai dues forces havien empatat al capdavant de la cambra baixa dels Països Baixos— i un senyal clar que el discurs del progrés i la serenitat pot … Continua la lectura de Una lliçó neerlandesa

Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

El colpisme, com si fos ahir

Léalo en español Han transcorregut més de quatre dècades des del 23-F de 1981 i sembla com si fos ahir. No és que el temps s’hagi aturat, perquè en aquests anys han passat moltes coses, i algunes de ben grans. Per començar, hi ha hagut un canvi molt reconfortant, almenys per als que som republicans de veritat. El rei emèrit Joan Carles és avui un pària. Viu fugat de la Hisenda espanyola a Abu Dhabi, una d’aquelles monarquies absolutes i corruptes que van engreixar-li el compte corrent, per intentar salvar la monarquia espanyola, que viu una decadència absoluta. No se’n surt gaire, perquè … Continua la lectura de El colpisme, com si fos ahir

Junts i el ferragosto espanyol

Léalo en español A Itàlia, el 15 d’agost se celebra el ferragosto. Originàriament, el dia de la celebració era el Primer d’agost. És per això que el ferragosto indica el descans vacacional de tot el mes. És una festivitat d’origen romà que significa “descans d’August”. En realitat, es tracta d’una festa en honor del primer emperador romà, Octavi August, que també va donar nom al mes central de la canícula. La celebració coincidia amb el final de les collites i del treball al camp per donar pas a un merescut descans del poble: els agricultors desitjaven el millor als seus … Continua la lectura de Junts i el ferragosto espanyol

Mori el mal govern!

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!

La basquitis de l’establishment

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Privilegis i corrupteles

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles

Tres coincidències

Léalo en español 1. Relleu a la cúpula socialista. Que la celebració del congrés extraordinari del PSC per entronitzar Salvador Illa hagi coincidit amb l’ingrés a la presó de Quatre Camins —a la Roca del Vallès, d’on havia estat alcalde Illa— de Bartomeu Muñoz, és pur atzar. Com també ho és que l’Audiència de Barcelona hagi donat un termini d’un mes a l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, perquè entri a la presó i compleixi la condemna pel cas Mercuri. Un cas que demostra perfectament que l’anomenada sociovergència ha tingut com a protagonistes, sobretot, el sector dels negocis de CiU i l’espanyolisme socialista. Barto … Continua la lectura de Tres coincidències

Rematar la feina

Léalo en español En una entrevista per El Mundo publicada el diumenge passat, l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, opinava, sense pèls a la llengua, sobre l’efecte damunt de l’independentisme de la repressió. Es reivindicava i se sentia orgullós de la seva actuació respecte del referèndum de l’1-O i de l’aplicació de l’article 155. De més a més, Rajoy assegurava que si els independentistes “ja no fan res”, és gràcies a la seva gestió amb mà de ferro del conflicte i no pas pel suposat diàleg entre el PSOE i ERC: “Aquests no fan res perquè saben què els passa si ho fan”, declarava obertament. … Continua la lectura de Rematar la feina