El renacer del populismo

El pasado mes de abril, el historiador Xavier Domènech, actual responsable del comisionado de Estudios Estratégicos y Programas de Memoria del Ayuntamiento de Barcelona, publicó uno de esos artículos revisionistas que tanto gustan a los intelectuales —de izquierdas o de derechas— metidos en política. Con él trataba de dilucidar lo que llamó el “color de la libertad”, refiriéndose al movimiento obrero y popular en Cataluña. Su interpretación es más bien ideológica e historiográficamente muy pobre. Menospreciando los estudios históricos, muy solventes por otra parte, de profesores como Joan B. Culla o José Álvarez Junco, Domènech ofrecía en su artículo una visión amable de lo que representó el lerrouxismo en … Continua la lectura de El renacer del populismo

De presidentes que han hecho historia

https://twitter.com/mkserra/status/540048949252730880 Twitter es ya esa ágora donde todo el mundo dice lo que le viene en gana. El otro día leí una de esas ocurrencias que los 140 caracteres convierten en auténticos aforismos. Decía así, pero en catalán: “Tenemos un Presidente que está haciendo historia y un historiador que quiere ser Presidente”. Mas y Junqueras. Está claro quién es quién, ¿verdad? Formular juicios definitivos sobre fenómenos que aún están por concluir es harto difícil e imprudente. Hay momentos que merecerían esas valoraciones prudentes y matizadas que llegan con el paso del tiempo. Nadie puede discutir, sin embargo, que estamos haciendo historia. Aunque … Continua la lectura de De presidentes que han hecho historia

Mas no és ni serà mai Companys

Avui fa 80 anys de la insurrecció catalana de 1934. El famós 6 d’octubre és una data controvertida en molts sentits. Més enllà de la interpretació neofranquista, que té en l’antic membre del GRAPO Pío Moa el màxim exponent, que utilitza els fets d’octubre per justificar l’aixecament militar del juliol de 1936, la historiografia solvent de veritat també discrepa sobre com interpretar-los. El Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) que dirigeix el professor Enric Ucelay Da Cal, de la UPF, acaba de propiciar la publicació d’un llibre col·lectiu, 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de … Continua la lectura de Mas no és ni serà mai Companys

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El PSC ha baixat de l’autobús

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys