L’exemple cors

A Còrsega les eleccions de diumenge passat no eren regionals, sinó territorials, perquè s’hi votaven els membres de l’Assemblea corsa i no pas els d’un consell regional típicament francès. L’illa de la Mediterrània té un estatut particular des del 1991 que li atorga més poder que no pas altres regions. És una excepció a França, un estat que atropella el “regionalisme” amb l’invent d’unes macroregions que dilueixen tant com poden la diversitat nacional en l’hexàgon més centralitzat d’Europa. La participació en la primera volta de les eleccions va ser a Còrsega la més alta de tot l’Estat francès (el 59,66%). … Continua la lectura de L’exemple cors

El rey, CiU y el “establishment”

El reinado de Juan Carlos de Borbón es la historia de cómo el hombre designado por Franco consiguió ser aceptado por la inmensa mayoría de partidos políticos de la transición. En 1978, cuando se aprobó la nueva Constitución, la monarquía española recibió el apoyo de 325 diputados, de los 345 presentes, repartidos entre los grupos UCD, AP, PSOE-PSC, PCE-PSUC, PSP-US, PSA, PDC, UDC-IDCC, Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, antecedente del PAR, y la Candidatura Independiente de Centro, de José Miguel Ortí Bordas. En contra votaron 6 diputados y 14 se abstuvieron. Los votos negativos correspondieron a los diputados de AP Gonzalo Fernández … Continua la lectura de El rey, CiU y el “establishment”