Els partits càrtel

Els partits polítics estan en crisi. O almenys tenen mala premsa entre la gent normal i corrent. Qui milita avui en un partit polític? Parlamentaris, alts càrrecs, alcaldes i regidors, sobretot. ERC, per exemple, que és el partit en alça segons les enquestes, va confirmar Ernest Maragall com a nou candidat a l’Ajuntament de Barcelona amb 583 vots en un procés de primàries en què no tenia rival. Prèviament, Maragall havia aconseguit 442 avals vàlids per presentar-se a les primàries, mentre que el seu contrincant, l’economista Xavier Martínez-Gil, va presentar-ne tan sols 41 de vàlids i no va superar els … Continua la lectura de Els partits càrtel

Confesiones de un irresponsable

Llegiu-lo en català Jordi Amat publicó un panfleto, según propia confesión, sobre el procés con un título hiriente: La conjura de los irresponsables (Anagrama, 2017). La política catalana, que incluye a sus analistas, está dominada por un sinfín de personas que tiene un ego que les sale por la boca. Todos se creen muy importantes. Todos tienen recetas para todo. Todos son capaces de perder amistades porque se creen superiores a los demás, cuyas opiniones consideran prescindibles y menos profundas que las suyas. Todos están encantados de haberse conocido, hasta que descubren que su influencia va menguando. Entonces se ponen … Continua la lectura de Confesiones de un irresponsable

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

El Gobierno del referéndum echa a andar

La crisis abierta por las declaraciones del exconsejero Jordi Baiget no acabó con su destitución del pasado 3 de julio. Diez días después esa primera crisis arrastra fuera del gobierno a tres consejeros del PDeCAT, Neus Munté, Jordi Jané y Meritxell Ruiz, y al secretario del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Es la misma crisis pero en dos fase diferentes. Puigdemont  se equivocó cuando optó por substituir a Baiget en solitario en vez de provocar a principios de mes la crisis de gobierno de ahora. Hablar a toro pasado es fácil. Pero cada vez estoy más convencido de que Puigdemont … Continua la lectura de El Gobierno del referéndum echa a andar

L’èxit de Marta Pascal

Dissabte passat, el PDeCAT va fer un exercici d’exorcisme en un acte on només el conseller Santi Vila va esmentar CDC. La 1a Conferència ideològica del nou partit va ser una mena de presentació en societat del que els diaris n’han dit el “macronisme” català. Tot estava meticulosament programat. El diàleg entre els dos presidents, un pèl llarg i que va ser una mica extemporani, i les intervencions posteriors fins a culminar en un llarg discurs de la coordinadora Marta Pascal, la jove líder d’un partit que està amenaçat més per l’ombra allargassada del passat que no pas per la falta … Continua la lectura de L’èxit de Marta Pascal

Mocions, referèndums i visca la Pepa!

  L’independentisme té una tendència innata a entrebancar-se sol. No hi ha dubte que cada grup polític té dret a fer les seves anàlisis sobre la situació que viu el país, però el públic també té dret a demanar-los una mica de coherència. És el mínim que cal exigir-los atès que ens martiritzen amb els seus constants moviments tàctics. Cada dia una perla. Cada quinze dies unes revàlida, en paraules de la portaveu del Govern, la consellera Neus Munté. A veure si ens aclarim. Faig una primera pregunta, per tant. El 27-S l’independentisme va guanyar o no va guanyar les eleccions plebiscitàries?Aquella nit, … Continua la lectura de Mocions, referèndums i visca la Pepa!

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”