Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Política i prosa d’una coalició

Léalo en español 1. A Europa els governs de coalició són habituals. No sempre ha sigut fàcil acordar-los. El cas de Bèlgica, que ha arribat a estar més d’un any amb un govern en funcions per la manca d’acord, és el que més s’assembla al que està passant ara a Catalunya, perquè allà, com aquí, també cal tenir en consideració dos eixos: l’ideològic i el nacional. Que un govern estigui molt de temps en funcions no és l’ideal, però no cal escandalitzar-se més del compte. ¿Què és millor, un govern com el de la legislatura passada, que de fet eren dos governs en … Continua la lectura de Política i prosa d’una coalició

Marx ja va dir que passaria

Léalo en español Vaig conèixer Artur Mas el gener del 2006. Va ser arran de la publicació de l’article “Salvar els mobles” al setmanari El Temps, on llavors servidor hi tenia una columna. Com que devia ser l’únic articulista independentista que va escriure a favor del pacte Mas-Rodríguez Zapatero, suposo que fou per aquest motiu que vaig rebre la trucada del líder de CiU mitjançant el seu cap de premsa, l’Oriol Llop*. Recordo molt bé on era quan va sonar el meu mòbil. Era al meu despatx d’Unescocat, el centre català per a la Unesco, i tothom sabia que jo havia estat … Continua la lectura de Marx ja va dir que passaria

Derrotes, màrtirs i sectaris

Léalo en español 1. Cal tenir paciència. La independència no és a tocar. Se’n va perdre l’oportunitat l’octubre del 2017, per bé que no està clar que s’hagués aconseguit sortint al carrer en massa. La brutalitat policial de l’1-O i la indiferència de l’opinió pública espanyola davant la repressió podria haver provocat molts morts i res més. La Unió Europea no hauria servit de paraigua perquè, com es pot constatar una vegada i una altra, els drets humans no són a l’agenda del Club dels 27, ni internament (Hongria i Polònia en són un bon exemple) ni externament. Les relacions internacionals són un salconduit … Continua la lectura de Derrotes, màrtirs i sectaris

Sumar des de fora

Léalo en español Segon intent fallit d’investir president Pere Aragonès, candidat d’ERC i la CUP. El debat del dimarts passat va resultar menys tediós que el primer i, també, més aclaridor. Sembla ser que el candidat ja ha interioritzat que no pot ni humiliar ni obviar els principals dirigents de Junts, que també ho són del moviment independentista, com ho és Oriol Junqueras. Esquerra, en canvi, dimarts va treure a passejar el portaveu més desagradable que tenen per tornar a cometre l’error de confondre Junts amb CiU. Pere Aragonès i Sergi Sabrià van representar aquell vell truc policial que es practica a … Continua la lectura de Sumar des de fora

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

L’error d’Esquerra

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

La guerra dins la guerra

Léalo en español 1. La Guerra Civil no van guanyar-la els franquistes, van perdre-la els republicans. Per sort de la historiografia —un cop superada l’etapa dels historiadors militants—, tenim estudis suficients que ens demostren fins a quin punt l’intent de fer la revolució mentre es combatia el feixisme va ser suïcida per als interessos del republicanisme demòcrata. La llàstima és que la sensatesa, és a dir la necessitat de prioritzar guanyar la guerra i deixar per a més endavant la revolució, va anar acompanyada del predomini dels estalinistes que, amb el seu pensament totalitari, van decidir liquidar els “revolucionaris” amb violència i mentides. L’assassinat d’Andreu Nin, el mític dirigent del POUM, a mans … Continua la lectura de La guerra dins la guerra

Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Láealo en español Qui té un problema és Esquerra Republicana. Quedar primer a les eleccions pot ser una oportunitat, però també un regal enverinat. El 21-D, Junts per Catalunya va guanyar ERC per poc més de deu mil vots i l’alegria els va empatxar. Els negociadors per a la formació del nou govern —que no ho haurien d’haver estat mai, perquè eren dos presos— van acordar un govern de coalició amb els republicans com si Junts hagués perdut les eleccions. Les principals conselleries, les d’un pressupost més important, els mitjans de comunicació públics i no sé quantes coses més van anar a parar … Continua la lectura de Pòquer a l’O.K. Corral independentista

«El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Polémico y no siempre diplomático, Agustí Colomines no es la persona en la que uno piensa cuando piensa en un catalán. Arquitecto de la “Casa Gran del catalanisme” con la que CiU regresó a la Generalitat en 2010 –en la prehistoria del Procés–, en los últimos años se mueve de forma intermitente por las bambalinas de Junts. Ahora, mientras se recupera de un cáncer, asegura estar retirado. Cuesta creerle. Beñat Zaldua Con los resultados del 14F en la mano, ¿ve alguna alternativa a un gobierno que no pase por el acuerdo entre ERC y Junts? Ni una. Y ni una … Continua la lectura de «El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»