Etiqueta: Poble Lliure

Política, Política catalana1 comentari

El punt mort de l’independentisme

agusticolomines

Léalo en español Els enginyers defineixen el punt mort com la disposició dels elements mecànics en què no hi ha transmissió del moviment. Diuen els experts que circular amb el cotxe en punt mort és un hàbit perillós i refusen una llegenda urbana que afirma que deixar un vehicle en punt mort si fa baixada és útil per estalviar combustible. En un debat televisiu celebrat dilluns passat vaig haver de respondre a la pregunta sobre si l’independentisme està en un punt mort o no. La meva primera reacció va ser dir que no. Un cop fora del plató, encara vaig anar rumiant-hi, especialment … Continua la lectura de El punt mort de l’independentisme

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

L’Espanya del junquerisme

agusticolomines

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El bloc per la ruptura

agusticolomines

Léalo en español L’independentisme no té líders. Quan ja es veu que no s’ha superat la mentalitat autonomista, parlar de líders independentistes és un oxímoron. Cal dir les coses pel seu nom. És una desgràcia, però és així. Proclamar-se independentista és més fàcil que dissenyar una estratègia independentista que desbordi l’actual paràlisi, presidida per una competència estúpida entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui queda primer en les pròximes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, com les del 21-D del 2017, tornarà a convocar l’Estat per la via de la inhabilitació del president Torra. L’autonomia va a mal borràs … Continua la lectura de El bloc per la ruptura

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La foto de la ruptura

agusticolomines

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Debats de xaranga i pandereta

agusticolomines

Léalo en español Fa anys que no m’entretinc a veure cap debat electoral. No m’interessen. No m’aporten res. Són una pura exhibició d’ignorància política, amanida amb retrets i misèries. Quan els polítics es llancen els plats pel cap inviten l’elector a abstenir-se. Per això he arribat a la conclusió que els debats electorals són antidemocràtics. Si no són adulterats, com el debat a cinc de L’Acadèmia TV, són una batalla campal que alimenta l’antipolítica. Els dos debats electorals que s’han organitzat aquests dies han esdevingut un atemptat a l’esperit democràtic. El de la cadena espanyola va ser, literalment, una estafa, … Continua la lectura de Debats de xaranga i pandereta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Consell per la República

agusticolomines

Reunit a Brussel·les l’1 d’octubre –de vegades les commemoracions s’han de fer treballant–, el Consell per la República (CpR), òrgan que aglutina representats de JxCat, ERC, Demòcrates, Poble Lliure, Som Alternativa, la Crida, Acció per la República i l’ANC, va acordar convocar les forces sobiranistes –i això vol dir més que no pas únicament les independentistes– a una assemblea de càrrecs electes amb l’objectiu “d’aprovar l’estratègia” política que caldrà seguir després de la sentència de l’1-O. Em sembla una idea estupenda. Des de Brussel·les, el CpR s’ha de convertir en la veu lliure dels partidaris del dret a l’autodeterminació. Com … Continua la lectura de Consell per la República

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’independentisme somniat

agusticolomines

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Política, Política catalana2 comentaris

L’exigència d’unitat

agusticolomines

Léalo en español “El vell món no acaba de morir, i el nou món, no acaba de néixer”, va escriure Antonio Gramsci per referir-se a les tribulacions socials de l’Europa d’entreguerres del segle passat. I Joan Vinyoli afegia, dirigint-se a Blai Bonet i parlant del franquisme, que “més aviat succeeix que el que és vell encara es veu amb cor d’exterminar allò que és nou, incipient i germinal”. És exactament això el que està passant a Catalunya. El règim del 78, com ja vaig explicar en l’article anterior, agonitza però no es mor, perquè la força poderosa —i repressiva de l’Estat— … Continua la lectura de L’exigència d’unitat

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Un cuento político de Navidad

agusticolomines

El 28 de junio de 1974 se reunieron en París representantes de Convergència Socialista de Catalunya (más tarde transformada en Partit Socialista de Catalunya-Congrés, PSC-C), del Partit Socialista del País Valencià (PSPV, que no debe ser confundido con el actual PSPV-PSOE), del Partit Socialista de les Illes (después transformado en Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista y ahora integrado en la coalición MÉS), del Partido Socialista Galego (que tampoco se debe confundir con el PSG-PSOE), de Eusko Sozialistak, del Partido Socialista de Andalucía (que luego pasó a ser el Partido Andalucista), del Partido Autonomista Socialista de Canarias, del Partido … Continua la lectura de Un cuento político de Navidad