Etiqueta: PSC

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La immigració i la nació agònica

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha debats que, sota l’aparença de normalitat parlamentària, revelen un canvi més profund en la manera de fer política. Les intervencions i les propostes de resolució de Vox i Aliança al Parlament —pràcticament calcades en matèria d’educació, serveis socials o immigració— posen sobre la taula problemes reals. Però la qüestió no és què diuen, sinó com ho diuen i amb quina finalitat: escampar la por i la sensació d’agonia. Gairebé de fi de civilització. El patró es repeteix una vegada i una altra. Es parteix d’una circumstància real —uns mals resultats educatius, un dèficit de places residencials, … Continua la lectura de La immigració i la nació agònica

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la política del simulacre

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha moments en què un episodi concret explica millor que cap discurs l’estat real de la política. La vaga de docents d’aquesta setmana, amb un seguiment majoritari, contra l’acord del Departament d’Educació amb UGT i CCOO és un d’aquests moments. El Govern va presentar l’acord amb aquests sindicats minoritaris com una prova de diàleg i responsabilitat institucional. Però els docents el van rebutjar des del primer moment i els sindicats majoritaris del sector —USTEC i CGT— van convocar la vaga d’aquests dies. Mentre el govern pacta amb els sindicats del sistema, el país real surt al carrer. … Continua la lectura de El PSC i la política del simulacre

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La corrupció de la inacció

agusticolomines

Des de l’escó 33 De tant en tant apareixen documents que val la pena llegir amb calma perquè ofereixen una imatge més nítida de la societat que la que ens arriba a través del soroll de les xarxes socials. La tercera onada de l’Enquesta longitudinal del Panel Ciutadà de Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió és un d’aquests documents. No és una enquesta qualsevol: ressegueix durant anys les mateixes persones per observar com evolucionen les seves opinions i valors. Això fa que l’enquesta es converteixi en una eina especialment útil per detectar tendències profundes i no tan sols reaccions conjunturals a fets … Continua la lectura de La corrupció de la inacció

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pressupostos sense sobirania

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquests pressupostos arriben tard i arriben afeblits. Tard, perquè el Govern ha estat un any i mig sense l’instrument bàsic per governar; febles, perquè entren al Parlament sense els suports necessaris. ERC s’ha negat a donar-hi el vistiplau davant la manca de compromís del govern de Pedro Sánchez amb la cessió de l’IRPF. I aquest no és un detall menor ni una excusa tàctica: és el cor polític del debat nacional. Un pressupost no és només una suma de partides; és una expressió de sobirania. Sense capacitat plena sobre els impostos que genera, Catalunya administra límits, no … Continua la lectura de Pressupostos sense sobirania

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El fracàs de Michel Foucault i la multireincidència

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan fa cinquanta-un anys que Surveiller et Punir [Vigilar i castigar], de Michel Foucault, va sacsejar els fonaments del pensament social occidental, hom podria esperar que l’esquerra —i, en general, el pensament polític progressista— hagués après alguna cosa sobre el sentit i la funció de la pena i de la justícia penal. I, sobretot, que hagués entès que les estructures punitives no són mai neutrals, sinó que configuren relacions de poder que tendeixen a reproduir desigualtats socials i a estigmatitzar els més vulnerables. Tanmateix, les reaccions a la llei sobre la multireincidència debatuda i aprovada al Congrés dels Diputats espanyol la … Continua la lectura de El fracàs de Michel Foucault i la multireincidència

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Els impostos no són el problema

agusticolomines

La discussió pública sobre l’estat del benestar s’ha empobrit fins a convertir-se en un duel ritual entre els que proclamen que cal abaixar impostos i els qui responen que cal mantenir —o augmentar— la despesa social. És un debat trampós, perquè parteix de la premissa que la clau del problema és fiscal, quan en realitat és institucional. Abans de preguntar-nos quant d’estat volem, caldria preguntar-nos quin estat tenim i com funciona. Als Estats Units, la dreta trumpista ha aconseguit convèncer una part important de la classe mitjana que són els impostos els que frenen la seva prosperitat. La solució proposada és … Continua la lectura de Els impostos no són el problema

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La conjura dels venedors de fum

agusticolomines

Des de l’escó 33 Els mitjans de comunicació oficialistes prediquen que s’ha arribat a un acord de finançament “històric”. Aturem-nos-hi perquè, amb els governs espanyols, i, especialment, amb el PSOE, la palla sempre va cara. Cal començar per explicar la primera veritat incòmoda: no hi ha hagut cap acord entre Catalunya i l’Estat. L’acord és estrictament entre el PSOE i ERC, amb el Govern Illa actuant com a observador i posicionant-se políticament a la banda del PSOE. Aquest detall, que els partits interessats han intentat presentar com una formalitat, és en realitat el nucli del problema. Un finançament de país no … Continua la lectura de La conjura dels venedors de fum

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si no pensem la nació, la perdrem

agusticolomines

Des de l’escó 33 El 2026 no pot ser un any de dubtes, sinó de prendre decisions. El que s’ha esgotat el 2025 no és tan sols un cicle polític, sinó una manera d’esquivar els debats de fons confiant que el temps els resoldria sol. No ho ha fet. Al contrari: els ha radicalitzat. Entrar al 2026 vol dir assumir que la política catalana ja no pot permetre’s ni l’ambigüitat calculada ni la rendició intel·lectual. Hi ha reptes que no admeten ajornaments, i el principal és aquest: qui pensa la nació, i amb quins valors. El creixement de l’extrema dreta a Catalunya no és … Continua la lectura de Si no pensem la nació, la perdrem

Política, Política catalana2 comentaris

La casa en flames del conseller Dalmau

agusticolomines

Si la casa crema, no n’hi ha prou amb canviar els panys o repintar les parets. Cal apagar l’incendi. Però el Govern socialista, i en particular el conseller Albert Dalmau, han decidit presentar un joc d’extintors domèstics com si fos una reforma estructural de l’administració catalana. Amb una escenografia carregada de modernitat, tecnologia i solemnitat institucional, el que s’ofereix és, en realitat, una millora dels procediments. Necessària, sí. Urgent, probablement. Però insuficient. I sobretot: profundament enganyosa quan es vesteix de reforma. Perquè en política el llenguatge mai no és neutre. Anomenar reforma allò que només és modernització tècnica no és un error … Continua la lectura de La casa en flames del conseller Dalmau

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

agusticolomines

L’historiador i diputat de Junts representa el sector esquerrà del partit de Puigdemont, que s’ha reordenat Vicenç PagèsFotos: Carlos Bagliett Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d’aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de Junts per Catalunya. Tot i no ser militant del partit de Carles Puigdemont, Colomines es reivindica com a membre del sector d’esquerra de l’espai puigdemontista. De fet, en les darreres setmanes, aquest espai s’ha reordenat amb la fusió de dos partits: Acció per la República i Moviment d’Esquerres (una escissió del PSC) per donar lloc a MEScat-Independentistes d’Esquerra (MEScat-IE). En aquesta entrevista, qui fou director … Continua la lectura de “A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”