Mori el mal govern

Léalo en español Ha calgut una pandèmia tan mortífera com l’actual per veure sense filtres com actua el govern Sánchez-Iglesias. Malgrat que Miquel Iceta i la colla de “personalitats” protegides pel Règim del 78 s’esforcin a dir que el Govern de la Generalitat ho fa tot malament, la promulgació de l’estat d’alarma i la consegüent centralització i usurpació de funcions de les autonomies fa responsable de les grans decisions el govern d’Espanya. La Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, regula els estats d’alarma, excepció i setge (coneguda com la LOAES) i es va promulgar sense preàmbul ni exposició de motius, contràriament al que … Continua la lectura de Mori el mal govern

Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Léalo en español La setmana passada vaig publicar un article en què destacava el gest del PSCen votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, rebutjant així la decisió del PSOE d’abstenir-se i regalar el govern al PP. El motiu que em va empènyer a escriure aquest article va ser la poca sensibilitat que al meu entendre havia tingut el diputat republicà Gabriel Rufián en no tenir en compte que el PSC, tot i seure a la bancada del PSOE, no baixaria del burro. No necessito modificar ni una coma d’aquell escrit, a pesar de les crítiques —i els … Continua la lectura de Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

Un cuento político de Navidad

El 28 de junio de 1974 se reunieron en París representantes de Convergència Socialista de Catalunya (más tarde transformada en Partit Socialista de Catalunya-Congrés, PSC-C), del Partit Socialista del País Valencià (PSPV, que no debe ser confundido con el actual PSPV-PSOE), del Partit Socialista de les Illes (después transformado en Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista y ahora integrado en la coalición MÉS), del Partido Socialista Galego (que tampoco se debe confundir con el PSG-PSOE), de Eusko Sozialistak, del Partido Socialista de Andalucía (que luego pasó a ser el Partido Andalucista), del Partido Autonomista Socialista de Canarias, del Partido … Continua la lectura de Un cuento político de Navidad

Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

El PSC i el 1714

El procés d’involució política del PSC és esgarrifós. A poc a poc es va situant en el front del no a tot, que fins ara era patrimoni tan sols del PP i de C’s. Aquest cap de setmana n’ha donat una nova mostra en no assistir al sobri i emotiu acte que va posar en marxa des de la Seu Vella de Lleida els actes del Tricentenari dels fets del 1714. Diuen les cròniques que no hi va assistir cap diputat socialista, llevat, és clar, de l’alcalde de Lleida, que també és diputat. Àngel Ros, doncs, va esdevenir així el … Continua la lectura de El PSC i el 1714

El PSC ha baixat de l’autobús

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús