Per no fer tard

1. La pandèmia ho ha alterat tot. La vida, en primer lloc. És molt difícil mantenir intactes els programes polítics davant un desastre com el que encara vivim. Els efectes humanitaris, socials i econòmics d’aquesta pandèmia no tenen precedent en cap altra crisi. És per això que l’independentisme ha de reflexionar molt i molt sobre què cal fer d’ara en endavant per tal de no malmetre el llegat de l’1-O, que és, si més no, un del millors exemples de participació i resistència democràtica a la intolerància dels poders espanyols, incloent-hi els ambients d’esquerra que van donar suport a l’aplicació … Continua la lectura de Per no fer tard

El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike

Hermenèutica independentista

Léalo en español 1. Aquesta vinyeta de @ManelFontdevila va ser publicada al @DiariAra ahir. El dia anterior, @quimbertomeu havia publicat una peça, complement de la crònica de l’acte de Perpinyà dels 3 expresidents que apuntava en la mateixa direcció: «Perpinyà, bressol del PDE», el partit dels expresidents, almenys 2 de l’entorn de @JuntsXCat. 2. L’hermenèutica és la ciència clàssica d’interpretació dels textos, antigament sagrats. Cal ser molt generós per no interpretar la vinyeta i l’article com un menyspreu a l’acte de Perpinyà. El mitjà que els publica és avui un dels ariets periodístics de la nova sociovergència republicana contra @JuntsXCat. 3. … Continua la lectura de Hermenèutica independentista

I per què no Laura Borràs

Léalo en español Junts ens ha imposat una excepcionalitat terriblement suïcida. L’interinatge de quatre mesos que es va obrir amb la inhabilitació del MHP Torra, acceptada a correcuita, és la pitjor solució que s’hauria pogut prendre. És clar, i com que ja ho he escrit tantes vegades estic segur que em diran que em repeteixo, des de la presó i l’exili és difícil de copsar el bategar de la societat. Junts s’ha instal·lat en un temps d’espera que és descaradament partidista. No és bo per a la causa independentista que les indecisions internes d’un partit acabin condicionant tot un país. … Continua la lectura de I per què no Laura Borràs

1-O: Aniversari o divorci

Léalo en español Estem d’aniversari. Han transcorregut tres anys, de l’1-O del 2017 ençà, i tanmateix, sembla com si en fossin mil. En aquest temps s’ha donat una paradoxa. L’independentisme es fa fort a les urnes i domina la política catalana, mentre que l’Estat, ara dirigit per una coalició progressista —que la dreta anomena despectivament socialcomunista—, no rectifica el rumb que va imposar Mariano Rajoy fa tres anys. La repressió no s’atura, malgrat la fortalesa electoral independentista —que previsiblement seguirà després d’unes noves eleccions imposades—, i en un mateix dia l’Estat deposa el MHP Quim Torra, condemna l’antic regidor d’ERC … Continua la lectura de 1-O: Aniversari o divorci

Qui no s’arrisca, no pisca

Algunes consideracions sobre l’article d’@eduardvoltas, publicat al @MonDiari, «Urgent, però sobretot difícil». 1. Comencem per l’anècdota. «En quin moment ens hem convertit en aquesta mena d’exèrcit de Pancho Villa?» —es pregunta un dels influencers d’@Esquerra_ERC. El dia que ens vam començar a blocar els uns als altres. @eduardvoltas no em podrà llegir perquè fa anys que em té blocat en el seu cap i a Twitter. 2. La substància. Les característiques del Procés són una novetat en la història de Catalunya. Per primera vegada no es respon a la violència de l’estat amb bombes, cremant esglésies o amb assassinats als … Continua la lectura de Qui no s’arrisca, no pisca

Cinc reflexions estivals

1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. … Continua la lectura de Cinc reflexions estivals

Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) compta amb una llarga trajectòria política al darrere. Els últims anys ha destacat per ser un dels cervells de l’estratègia seguida per Junts per Catalunya, sobretot quan es va conformar com a candidatura electoral a la tardor de 2017; i per ser també un dels creadors de la Crida Nacional per la República, tot i que ha exposat la seua decepció amb aquesta entitat. Davant la fundació del nou partit que impulsarà el president a l’exili Carles Puigdemont, parlem amb Colomines sobre quin serà el futur d’aquest nou espai que aspira guanyar les … Continua la lectura de Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

El mal govern de tots

Léalo en español Quan encara no ens hem refet de la ressaca del llarg confinament, el Govern ha hagut de decretar un nou confinament total. Aquesta vegada a Lleida i a set municipis de la comarca del Segrià i de les entitats descentralitzades de Sucs i Raimat. Va decidir-ho el diumenge al matí, però el tancament no s’ha fet efectiu fins a les dotze de la nit del mateix diumenge. Aquestes demores no les acabo d’entendre. Quan el 4 de juliol es va decidir tancar la comarca del Segrià, es va permetre la sortida de totes aquelles persones que no tinguessin el seu … Continua la lectura de El mal govern de tots

L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial