Algunes consideracions sobre l’article d’@eduardvoltas, publicat al @MonDiari, «Urgent, però sobretot difícil».

1. Comencem per l’anècdota. «En quin moment ens hem convertit en aquesta mena d’exèrcit de Pancho Villa?» —es pregunta un dels influencers d’@Esquerra_ERC. El dia que ens vam començar a blocar els uns als altres. @eduardvoltas no em podrà llegir perquè fa anys que em té blocat en el seu cap i a Twitter.

2. La substància. Les característiques del Procés són una novetat en la història de Catalunya. Per primera vegada no es respon a la violència de l’estat amb bombes, cremant esglésies o amb assassinats als vorals. Una novetat que, tanmateix, fa augmentar els riscos davant la repressió.

3. Si el Procés és, per damunt de tot, una revolució democràtica: ¿quina alternativa queda si no és enfrontar-se amb l’estat per mostrar al món el caràcter no democràtic, si bé constitucional, de la repressió?  Cal assumir el caràcter subversiu del moviment independentista i assumir-ne els riscos.

4. Té raó Voltas quan reclama més coherència als «valents» que exigeixen sacrificis als polítics quan ells són incapaços d’assumir-los. Però si volem assolir l’objectiu sense renunciar a la «novetat» històrica de la reacció política pacifista, els polítics, tants com calgui, han d’estar disposats a tot, inclús a anar a la presó o a ser inhabilitats. ¿De què serveix preservar «les nostres millors peces» si només es dediquen a nedar i guardar la roba?

5. L’independentisme ha de saber combinar la confrontació republicana intel·ligent (que vol dir saber triar el moment i no pas renunciar-hi) amb la gestió autonòmica del benestar. I per fer-ho cal abandonar la competició partidista. Sense una estratègica —una lluita— independentista compartida és impossible guanyar. L’Estat no cerca una solució democràtica, vol doblegar-nos per acabar amb l’independentisme.

6. L’estat utilitza els jutges contra l’independentisme. L’error dels independentistes seria convertir la correcta i eficaç defensa judicial dels advocats (enhorabona, @boye_g!) en una estratègia política. Quan @ehbildu fa protagonistes d’una negociació pressupostària els presos, és que ha admès que està negociant els costos de la rendició oferta prèviament.

7. Cal optar entre l’estratègia d’independència o la de dependència i admetre que la tria és entre la resignació o reprendre el combat i estar disposat a pagar el preu —polític i personal— del conflicte. Cap partit espanyol no aporta una solució democràtica ( repetir el referèndum, per exemple) i només claudicaran si la crisi institucional i política perdura.

8. La conclusió lògica és que davant la possible inhabilitació del MHP @QuimTorraiPla, la sortida coherent és substuir-lo amb honors per un altre president independentista. Hi ha prou gent —amb capacitat política— disposada a posar-se al capdavant del moviment. #NoSurrender

9. Aquests dilemes i la desarticulació de l’exèrcit de Pancho Villa no es resoldran convocant eleccions. És una solució partidista perquè les enquestes prediuen que no canviarà pràcticament res. La concertació d’una estratègia d’alliberament s’ha d’acordar d’una altra manera. Tal vegada refent el @ConsellxRep per tal que @Esquerra_ERC i la @cupnacional hi participin de veritat?