Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

Presentació d’Estels que encara fan llum (Pòrtic), d’Oriol Pi de Cabanyes. Al Foment Vilanoví, 18/06/2021 En el temps de la Grècia romana, l’historiador i assagista Plutarc defensava que la “singularitat humana és el motor de la vida i també de la història”. D’aquí en va sortir les Vides paral·leles que, segons Carles Riba, “[era] el testament espiritual de l’antiguitat clàssica.” La seva galeria d’herois, de grans exemples, ho eren perquè eren caràcters plenament responsables d’ells mateixos. I tot això estava escrit amb intenció  didàctica més que històrica. Plutarc tria les biografies que ofereixen grans exemples, a fi de moure, per l’adhesió de la intel·ligència, la possibilitat … Continua la lectura de Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

Garcés i Cots

  Quan era jove anava sovint a la llibreria Documenta. Al local del número 4 del carrer del Cardenal Casañas, al costat de les Rambles. Devia començar a freqüentar-la pels volts del 1975, l’any en què Josep Cots i Ramon Planes van aixecar la persiana d’una llibreria que tenia un aparador esplèndid. La Documenta era a tocar dels successius pisos de Ciutat Vella en els quals he viscut. M’hi passejava sovint, per mirar llibres, encara que poques vegades en comprava. Llavors no tenia gaires diners i fullejava els llibres, en llegia trossos, fins i tot en robava. És un clàssic. … Continua la lectura de Garcés i Cots

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La lista para la libertad

En 1972, Joan Manuel Serrat construyó, con arreglos del maestro Francesc Burrull, un álbum precioso a partir de los versos del poeta oriolano Miguel Hernández, muerto en una prisión franquista el 28 de marzo de 1942, con sólo 31 años. Una de las canciones de ese disco, Para la libertad, se convirtió en un himno, por así decirlo, de protesta en esos tiempos aún oscuros del tardofranquismo. Seguro que se acuerdan de los primeros compases cuando lean la estrofa inicial: Para la libertad sangro, lucho y pervivo. Para la libertad, mis ojos y mis manos, como un árbol carnal, generoso y … Continua la lectura de La lista para la libertad