Etiqueta: Rafael Ribó

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Abans de tornar a la feina

agusticolomines

Léalo en español Quina mandra! Realment, em fa mandra escriure en plenes vacances de Setmana Santa sobre política catalana. No és que el temps s’hagi congelat, sinó que la política catalana és tan insubstancial que la mort, lamentable, per altra banda, de Josep Piqué s’ha convertit en la “gran notícia”. Li han dedicat tants articles que no sé què faran els diaris el dia que es mori Jordi Pujol. Li hauran de dedicar uns quants monogràfics, tot i no haver estat mai ministre de cap govern espanyol, que es veu que és el que fa honorable Piqué. Com sempre, quan … Continua la lectura de Abans de tornar a la feina

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Artur Mas, sense màscara

agusticolomines

A les entrevistes, les preguntes les fan els periodistes. Les respostes les carrega el diable (i l’entrevistat). Fidel Masreal va entrevistar Artur Mas fa uns dies amb l’excusa, una mica agafada amb pinces, que es complia el desè aniversari de la cimera anticorrupció del febrer del 2013. Havien acudit a aquella cita, a més d’ell com a president, la presidenta del Parlament de Catalunya (Núria de Gispert), el president del TSJC (Miguel Ángel Gimeno), el fiscal superior de Catalunya (Martín Rodríguez Sol), els síndics de Comptes (Jaume Amat) i de Greuges (Rafael Ribó) i el director de l’Oficina Antifrau (Daniel de Alfonso Laso). … Continua la lectura de Artur Mas, sense màscara

Actes, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Josep Benet, més que una plaça

agusticolomines

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Imaginar la llibertat

agusticolomines

Léalo en español La cultura no ens farà lliures. La ignorància tampoc, esclar. Tenir cultura o no tenir-ne no comporta abraçar la llibertat ni ser-ne partidari. Res no assegura la llibertat, més enllà del compromís per defensar-la, que és el que van fer els 350 intel·lectuals i acadèmics que van signar la declaració Referendum in Catalonia, not war de suport a l’1-O i de condemna a la repressió que estava exercint el govern espanyol per intentar frenar el referèndum. I això que encara no s’havia produït l’espectacle repressiu de l’1-O i que va poder veure tot el món en directe. … Continua la lectura de Imaginar la llibertat

Política, Política catalana2 comentaris

El caos o la política

agusticolomines

A Espanya hi ha almenys 3.000 persones que són investigades o processades en les diferents causes per corrupció. Realment és molta gent, però això no hauria de servir per desqualificar tots els partits o la política en general. La política pot ser una activitat honorable encara que pugui ser vulnerada per espècimens indesitjables. Estem massa acostumats als arguments perversos de sèries com ara House of Cards, que en l’última temporada se supera —no es preocupin, no els explicaré el final— en presentar Francis i Claire Underwood com una parella inquietant fins i tot en l’aspecte personal i amorós. Si entenem la … Continua la lectura de El caos o la política

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSUC i l’herència

agusticolomines

El 3 de maig de 1977 plovia a bots i a barrals a Barcelona. Feia menys d’un mes que el govern d’Adolfo Suárez havia legalitzat el PCE. Aquell 3 de maig, doncs, les històriques sigles dels comunistes de Catalunya tornaven a l’espai públic, tal com consta al BOE núm. 105, abans fins i tot que fos legalitzada ERC, el partit dels presidents Macià i Companys, que no va ser reconegut fins el 2 d’agost de 1977, després de les eleccions del 15 de juny, cosa que contradiu l’historiador oficial del PSUC, Andreu Mayayo, quan afirma reiteradament que els comunistes van … Continua la lectura de El PSUC i l’herència

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Hi haurà efecte Romeva?

agusticolomines

Iniciativa per Catalunya va néixer el 23 de febrer de 1987 fruit de l’acord entre els dos partits comunistes que s’havien barallat anteriorment, el PSUC i el PCC, i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). Aquesta federació de partits, que donava continuïtat a la coalició electoral entre el PSUC i ENE anomenada Unió de l’Esquerra Catalana i que només va aconseguir un diputat a les eleccions general de 1986, copiava el model de Convocatoria por Andalucía, la coalició que havia promogut l’abril de 1986 Julio Anguita, aleshores alcalde de Còrdova, per reagrupar el PCE, el PCPE, els dissidents socialistes del PASOC … Continua la lectura de Hi haurà efecte Romeva?