Etiqueta: Referéndum 1-O

Política, Política catalana, Política espanyola, universitatsDeixa un comentari

Tres coincidències

agusticolomines

Léalo en español 1. Relleu a la cúpula socialista. Que la celebració del congrés extraordinari del PSC per entronitzar Salvador Illa hagi coincidit amb l’ingrés a la presó de Quatre Camins —a la Roca del Vallès, d’on havia estat alcalde Illa— de Bartomeu Muñoz, és pur atzar. Com també ho és que l’Audiència de Barcelona hagi donat un termini d’un mes a l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, perquè entri a la presó i compleixi la condemna pel cas Mercuri. Un cas que demostra perfectament que l’anomenada sociovergència ha tingut com a protagonistes, sobretot, el sector dels negocis de CiU i l’espanyolisme socialista. Barto … Continua la lectura de Tres coincidències

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Puigdemont i la política màgica

agusticolomines

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Rufián

agusticolomines

Léalo en español Gabriel Rufián és l’Alfonso Guerra d’Esquerra Republicana. Com Guerra, Rufián busca l’aplaudiment fàcil. Des del faristol o des de l’escó del Congrés dels Diputats espanyol s’empesca alguna manera que li riguin la gràcia o bé amenaça algú amb l’estil pijoaparte que li escau tan bé. L’episodi de la tramitació dels pressupostos i la disputa amb Laura Borràs, que va portar-lo a parlar del preu de les jaquetes i de les bosses de mà, ha tingut continuïtat a Twitter. Amb una piulada amenaçadora, Rufián es va deixar anar i, quan tothom acusa els seguidors de Puigdemont d’ultramuntans i radicals, ell els assenyala com a representants … Continua la lectura de Rufián

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ja els han condemnant

agusticolomines

Léalo en español Avui és farà pública la sentència. O almenys això diuen. L’amic Joan Queralt afirmava en el seu darrer article que aquesta vegada no hi havia hagut filtracions sobre què ha decidit el tribunal perquè Europa ens està mirant. Al final n’hi ha hagut, de filtracions, per demostrar que la democràcia a Espanya com més va pitjor. L’ús forense de la filtració, que es veu que sí que és d’obligat compliment, pretén espantar. Més que apaivagar els ànims, el fet de filtrar la condemna, que serà dura, desenganyem-nos, crisparà més l’ambient. La reacció és imprevisible, però no serà menor que … Continua la lectura de Ja els han condemnant

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Discòrdia sectària

agusticolomines

Léalo en español Els dos partits oficialment independentistes —ERC i PDeCAT— no tenen cap intenció de posar-se d’acord. El moviment independentista, en canvi, no fa res més que reclamar unitat. Des que va començar el procés sobiranista, les discòrdies sectàries ho han embrutat tot. Els primers a fer-ho van ser els de la CUP i la seva famosa “paperera de la història”. Encara hi ha qui es creu que haver barrat el pas a Mas va ser una victòria de la “classe obrera” catalana. Sort en tenim que a la CUP també hi ha gent sensata que s’ha adonat que … Continua la lectura de Discòrdia sectària

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Walt Disney i la unitat indepe

agusticolomines

Léalo en español El desconsol glaça la sang. En el món de la política, el desconsol és la inoperància, els actes motivats per un mer conjunturalisme, per la desesperació de no saber què fer. Per despit. Quan s’apaga un foc i hom creu que l’incendiari ja és a la gàbia, de seguida se n’encén un altre, potser més viu i tot. L’important és que, ateses les circumstàncies, els polítics —o sigui, els bombers— tinguin prou aigua per apaivagar les flames i que la mànega arribi al cor de la tenebra. El que és segur és que els contratemps no se … Continua la lectura de Walt Disney i la unitat indepe

Política, Política catalana2 comentaris

L’exigència d’unitat

agusticolomines

Léalo en español “El vell món no acaba de morir, i el nou món, no acaba de néixer”, va escriure Antonio Gramsci per referir-se a les tribulacions socials de l’Europa d’entreguerres del segle passat. I Joan Vinyoli afegia, dirigint-se a Blai Bonet i parlant del franquisme, que “més aviat succeeix que el que és vell encara es veu amb cor d’exterminar allò que és nou, incipient i germinal”. És exactament això el que està passant a Catalunya. El règim del 78, com ja vaig explicar en l’article anterior, agonitza però no es mor, perquè la força poderosa —i repressiva de l’Estat— … Continua la lectura de L’exigència d’unitat

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si no en saben, que pleguin

agusticolomines

Léalo en español Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada … Continua la lectura de Si no en saben, que pleguin

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La por a la Crida Nacional per la República

agusticolomines

Léalo en español Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (La Crida). Lakoff i el seu elefant han fet molt de mal. Són pura distorsió. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà vue del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, … Continua la lectura de La por a la Crida Nacional per la República

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ni los unos ni los otros

agusticolomines

Llegiu-lo en català “Nunca se miente tanto como antes de las elecciones, durante una guerra i después de una cacería”. La sentencia es del canciller alemán Otto von Bismarck. Todos los políticos mienten cuando husmean las urnas. Les sale del vientre de la bestia. Está previsto que las elecciones municipales se celebren en 2019 y los partidos catalanes ya han empezado a hacer campaña, como si no hubiera pasado nada. Como si el momento político actual no fuera excepcional. Lo malo es que, como era de prever, siempre hay quien tiene la tentación de sacar tajada de los efectos del … Continua la lectura de Ni los unos ni los otros