Els homes del Règim del 78

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

Els Pujol, a judici

Léalo en español La família Pujol s’asseurà finalment al banc dels acusats. El titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va acordar ahir l’obertura de judici oral contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els seus set fills i 11 persones més, entre les quals l’exdona del fill gran, Mercè Gironés, i els empresaris Luis Delso, president de la constructora Isolux i implicat en altres sumaris de corrupció, Carles Sumarroca, de la família dels vins escumosos, i Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça i de la Banca Rothschild a Espanya. Se’ls acusa dels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, … Continua la lectura de Els Pujol, a judici

El règim del 78 a judici

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Querelles polítiques

Léalo en español 1. La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, que és, juntament amb Foment del Treball Nacional, la principal organització empresarial de Catalunya, ha decidit querellar-se contra Joan Canadell, president del Consell de Cambres i de la Cambra de Comerç de Barcelona. Canadell va gosar denunciar, sense esmentar Pimec, que hi ha patronals que fa 25 anys que no elegeixen president i que s’escull a dit. Josep González es va sentir al·ludit perquè, efectivament, és president de Pimec des del 1997, quan l’antiga patronal del Baix Llobregat, Sefes, que ell també presidia, es va fusionar amb Pimec. Hi … Continua la lectura de Querelles polítiques

Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és l’Alfonso Guerra d’Esquerra Republicana. Com Guerra, Rufián busca l’aplaudiment fàcil. Des del faristol o des de l’escó del Congrés dels Diputats espanyol s’empesca alguna manera que li riguin la gràcia o bé amenaça algú amb l’estil pijoaparte que li escau tan bé. L’episodi de la tramitació dels pressupostos i la disputa amb Laura Borràs, que va portar-lo a parlar del preu de les jaquetes i de les bosses de mà, ha tingut continuïtat a Twitter. Amb una piulada amenaçadora, Rufián es va deixar anar i, quan tothom acusa els seguidors de Puigdemont d’ultramuntans i radicals, ell els assenyala com a representants … Continua la lectura de Rufián

Sense trampes al solitari

Léalo en español Estic molt content per l’absolució del major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els màxims càrrecs d’Interior per sota del conseller, Pere Soler i Cèsar Puig. Tots els demòcrates han d’estar contents per aquesta absolució davant l’Audiència Nacional, un tribunal especial que no té comparació amb cap altre a Europa i que és hereu directe —cal recordar-ho sempre— del Tribunal d’Ordre Públic franquista. La dictadura cueja als jutjats i entre les forces d’ordre públic. Sigui com sigui, m’alegra aquesta absolució, com també em vaig alegrar que l’activista Tamara Carrasco fos absolta per l’Audiència de Barcelona de l’acusació … Continua la lectura de Sense trampes al solitari

L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat