L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

El pujolisme o com glorificar les aparences

Léalo en español La societat catalana glorifica les aparences. El món actual també és així. I tanmateix arriba un dia en què tothom veu que el rei va despullat i es fa visible allò que semblava i no era. El pujolisme va ser una d’aquestes aparences. Un joc de miralls que la reacció espanyola contra l’independentisme ha deixat al descobert. L’autonomia està devastada perquè s’aguantava pels fils. Els que avui lloen amb entusiasme l’obra del llarg govern de Pujol esquiven la qüestió per evitar que l’argument se’ls desmunti. Molts dels qui abans deien pestes de Pujol, ara l’elogien i se … Continua la lectura de El pujolisme o com glorificar les aparences

La corrupció del 78

Léalo en espanyol Un tribunal espanyol ha condemnat 21 ex-alts dirigents del PSA-PSOE, entre els quals els dos antics presidents de la Junta d’Andalusia, Manuel Chávez i José Antonio Griñán, i mig miler de persones més, per la corrupció sistèmica organitzada mitjançant els ERO. Els presidents de Catalunya són perseguits per posar urnes, convocar consultes, referèndums o “desobeir” la JEC mantenint el llaç groc en un balcó, mentre que els presidents andalusos són perseguits per xoriços. Diguem les coses clares per tal que Miquel Iceta i la seva cort se n’assabentin: a Andalusia el PSOE va robar durant anys. No … Continua la lectura de La corrupció del 78

Canvi d’any

Léalo en español Avui és l’últim dia del 2018. Quin any, redeu! Quantes coses han passat. I quin desconcert, també. Aquest ha estat l’any de la investidura del president Torra, després que les diferències estratègiques entre ERC i JxCat impedissin la reposició de Carles Puigdemont, i l’any dels presos polítics. Però aquest ha estat igualment l’any de la caiguda de Mariano Rajoy i la irrupció electoral de l’extrema dreta. Ara se n’exclamen els que ho han propiciat. Són els mateixos que han permès que Vox es convertís, de la nit al dia, en àrbitre i protagonista de moltes coses. “L’esquerra … Continua la lectura de Canvi d’any

L’esclerosi del règim del 78

Léalo en español El règim del 78 està encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall, molts dels que avui esgrimeixen la Constitució … Continua la lectura de L’esclerosi del règim del 78

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu

L’exigència d’unitat

Léalo en español “El vell món no acaba de morir, i el nou món, no acaba de néixer”, va escriure Antonio Gramsci per referir-se a les tribulacions socials de l’Europa d’entreguerres del segle passat. I Joan Vinyoli afegia, dirigint-se a Blai Bonet i parlant del franquisme, que “més aviat succeeix que el que és vell encara es veu amb cor d’exterminar allò que és nou, incipient i germinal”. És exactament això el que està passant a Catalunya. El règim del 78, com ja vaig explicar en l’article anterior, agonitza però no es mor, perquè la força poderosa —i repressiva de l’Estat— … Continua la lectura de L’exigència d’unitat

El neopujolisme, fang de la rendició

Léalo en español Rebroten els nostàlgics del pujolisme. El procés sobiranista ha tingut la virtut de provocar que tothom es descarés. Els conservadors de la dreta més rància i espanyoleta, per exemple, aquells que es van sumar al pujolisme agafats de la mà dels cadells intel·lectuals de Mas, avui reneguen de gairebé tot el que van fer al servei del procés sobiranista i arrosseguen els seus antics mentors —als pujolistes de veritat— cap al fang de la rendició. Com que la majoria dels mitjans de comunicació són en mans dels de sempre, o sigui dels crítics amb el nacionalisme i, per … Continua la lectura de El neopujolisme, fang de la rendició

El parlamentarisme davant el deliri dictatorial

Léalo en español El PP, el PSOE (el que inclou el PSC) i Cs estan acordant com implantar la dictadura a Catalunya. Avui dissabte ho ratificarà un Consell de Ministres extraordinari. Amb una aparent cobertura legal —i és que totes les dictadures es fonamenten en lleis—, els partits del Règim del 78 pretenen modificar la majoria parlamentària de Catalunya. Perquè la qüestió és aquesta. No n’han tingut prou a recórrer permanentment als tribunals per laminar els drets democràtics, perseguir persones i destruir l’autogovern. Els cal fer un pas més per substituir el govern legítim de la Generalitat, elegit democràticament, per una … Continua la lectura de El parlamentarisme davant el deliri dictatorial