L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Amnistia i democràcia

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat